Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

UN ENAMORAT DE CATALUNYA

17-Ago-2010

UN ENAMORAT DE CATALUNYA

VOTI AQUESTA NOTÍCIA


Enviar

Imprimir

Aumentar el texto

Reducir el texto


DAVID PAGÈS I CASSÚ Fa pocs mesos va iniciar-se l'Any Joan Maragall, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement i del centenari de la seva mort.
L'Arxiu Maragall Noble i la Institució de Les Lletres Catalanes per un costat i entitats culturals, escoles... per un altre han elaborat, per als propers mesos, un magnífic programa que inclou conferències, concerts, edicions, lectures, rutes... Estem convençuts que tot plegat originarà un autèntic torrent cultural que permetrà revalorar un dels escriptors més importants de la nostra literatura.
Algú ha dit, amb encert, que els poetes ja es guanyen la immortalitat en aquesta vida. La presència de Joan Maragall és immensa, no tan sols en els carrers, places i escoles que hi ha en diferents pobles i ciutats del país, sinó també en diferents situacions de la nostra vida quotidiana. Heus ací tres exemples amb què ens hem trobat aquests últims dies. El primer: el Concert de Sardanes de la Costa Brava, a Palamós, el passat 4 d'agost, va acabar amb El Cant de la Senyera, amb tot el públic dempeus. El segon: a prop de la platja del Golfet, a Calella de Palafrugell, hi ha unes rajoles que inclouen aquells versos tan bonics del seu poema Enllà: "Dues coses hi ha que al mirar-les juntes me fan el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar." I el tercer: els últims versos del seu Cant Espiritual, que es troben a la façana del cementiri de Fornells de la Selva, i que tantes vegades s'han evocat en recordatoris de persones difuntes: "Sia'm la mort, una major naixença".
Les activitats que es duran a terme en els propers mesos tractaran tots els seus vessants: excursionisme, filosofia, llengua, pensament, periodisme, poesia, religió, traducció... Es visualitzarà, així, un personatge molt complet, que va tenir un pes notabilíssim en la Catalunya del seu temps. Ara bé, davant de la seva condició polifacètica, ens podríem fer la següent pregunta: hi ha algun element que sigui comú en totes les matèries que tractà?
La resposta, la trobem en episodis com el que ara volem explicar. Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, davant del reclam electoral que podia suposar la seva presència a les llistes de la Lliga, li varen oferir la possibilitat de formar part de la candidatura. La contesta de Maragall va ser la següent: "Jo no sóc un polític; jo no seré mai un polític; jo no sóc més que un enamorat de Catalunya". I això és el que fou Joan Maragall tota la seva vida: un enamorat de Catalunya.
DAVID PAGÈS I CASSÚ

Origen


http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/08/17/enamorat-catalunya/426145.html

Més sobre Figures i personatges (1155)