Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

JOSEP LLUÍS BAUSSET: UN MAULET DE 100 ANYS

19-Ago-2010

JOSEP LLUÍS BAUSSET: UN MAULET DE 100 ANYS
El pròxim 19 d’agost Josep Lluís Bausset farà 100 anys! Recentment, i davant de l’allau
de reconeixements rebuts enguany, el professor Bausset ens confessava als amics que
l’únic mèrit d’ell en arribar al centenari era no haver-se mort. Doncs no, senyor Bausset!
No és eixe l’únic mèrit que vostè té! El seu mèrit és haver-se mantingut fidel a la
llengua i al País durant 100 anys.
El inicis del seu compromís es remunten als temps de la seua infantesa, a la dècada de
1920, quan va ser castigat per parlar en valencià a l’Acadèmia Cavanilles de València
on estudiava. Aquella va ser la primera lliçó que va esvalotar la seua consciència
identitària. La segona, la va aprendre molt més lluny, tres anys més tard, en 1927, arran
del contacte que va mantindre amb uns estudiants bascos mentre estudiava Farmàcia a
Madrid. Gràcies a aquell contacte, Bausset va descobrir la realitat d’una altra llengua,
l’eusquera, que com el valencià era trepitjat per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Eixa situació d’injustícia tan pregona i el fet de viure lluny de la seua terra mentre
estudia la carrera, reforcen el convenciment identitari del Bausset que a mitjan 1931
torna a València per a continuar els seus estudis. És aleshores, quan passa a l’acció i
comença a sovintejar els cenacles del valencianisme com ara l’Agrupació Valencianista
Republicana, el Centre d’Actuació Valencianista o Acció Nacionalista Valenciana.
La Guerra Civil, primer, i la immediata postguerra, després, escapcen de soca-rel tot
aquest activisme valencianista. Amb 29 anys, Bausset es veu abocat a patir de nou
l’actitud repressiva d’una altra dictadura: la del general Franco. Són els anys de l’exili
interior i de l’anul·lació per part del Règim de les oposicions que havia pràcticament
superat al cos de professors d’institut al juliol de 1936. Com a excombatent en el bàndol
dels vençuts, a Bausset se li nega el pa i la sal, i no li queda cap altra eixida laboral que
no siga guanyar-se la vida fent classes particulars a València. Fins i tot en aquells
difícils anys, i quan molts havien cregut en la conveniència de canviar de jaqueta,
Bausset es va mantindre fidel a eixe mateix compromís amb el País. Són els anys del
retrobament amb Manuel Sanchis Guarner i amb altres amics de República, que es
converteixen ara en referents de la nova generació d’intel·lectuals que no han fet la
guerra. Entre ells hi ha Fuster, un eixerit xicot de Sueca que Bausset coneix a la pensió
on ell resideix i que de seguida esdevé per a Fuster un mestre en el seu aprenentatge
valencianista. Com a cicerone seu, Bausset ensenya a Fuster les claus de l’activisme
cultural i polític de preguerra.
Malgrat l’escàs marge de maniobra que li permet la dictadura franquista, Bausset s’ho
apanya per a fer el que pot. Des d’un segon plànol, Bausset tracta de reprendre el seu
activisme participant en tertúlies, organitzant conferències i fent classes de valencià a
l’Alcúdia i a altres pobles del voltant. Lluny de renunciar a l’acció, Bausset participa en
actes destacats com ara la presentació del Diccionari català-valencià-balear a
l’Ajuntament de València en 1951 o la famosa campanya “Més de 20.000 valencians
demanen l’ús del valencià en els actes religiosos”, impulsada a partir de 1965 arran del
Concili Vaticà II.
Des d’un vessant més clandestí, i coincidint amb la seua estada a Tortosa com a
professor, Bausset esdevé un propagandista a favor de l’ús de la llengua i d’actituds
resistents com ara la que va portar molts catalans a declarar un boicot a La Vanguardia
pels atacs del seu director Luis de Galinsoga a l’ús de la llengua en l’homilia. Els
1
pamflets amb què s’apel·lava a aquell boicot al juny de 1959 i la declaració de Jordi
Pujol davant del Consell de Guerra que el va jutjar pels Fets del Palau, ocorreguts al
maig de 1960, van ser copiats a màquina per Bausset i distribuïts de nit també per ell
mateix pels carrers de València.
Però a banda de l’activista, en Bausset hi ha també el professor. Un professor que, des
de l’aula, no solament ha explicat els secrets de la química o la biologia, sinó l’estima
per la llengua. Paral·lelament al seu magisteri docent desenvolupat a diversos instituts
de Batxillerat de Catalunya i del País Valencià, Bausset ha exercit un magisteri destinat
a ensenyar la llengua a centenars i centenars de valencians. Des dels temps més obscurs
del franquisme, en què improvisava classes de valencià a sa casa, fins als anys setanta i
vuitanta en què participa com a professor de la campanya Carles Salvador, Bausset ha
sigut i és un professor estimat i recordat pels seus exalumnes. El seu sentit comú i la
seua constància, volgudament subterrània, han fet possible que el País Valencià siga hui
més lliure que fa 100 anys!
Josep Lluís Bausset és un Maulet de 100 anys!! I el seu mèrit, senyor Bausset, no és sols
haver complit 100 anys, sinó haver-los viscut amb una fidelitat insubornable al nostre
País! Per això, la seua actitud de compromís, lleialtat i resistència ens dignifica com a
Poble i ens ajuda a creure en el redreçament i la vertebració del País Valencià. El seu
compromís amb el País és per a tots els qui ens considerem amics i deixebles seus un
exemple de lleialtat, de civisme i d’esperança en un futur que volem lliure i en valencià.
Gràcies senyor Bausset, perquè amb el seu treball de 100 anys, ens ha obert un camí de
futur per a cent anys més. Gràcies professor Bausset, pel seu exemple i per la seua
trajectòria! Les més sentides gràcies dels qui, amb gratitud i emoció, ens sentim
orgullosos de ser deixebles i amics seus!
Per molts anys més, professor Bausset!!
Seu i de la Pàtria
Santi Vallés Casanoves (biògraf de Bausset)*
* Signen també aquest article: Joan Francesc Mira (escriptor), Vicent Partal (director de Vilaweb), Isabel-
Clara Simó (escriptora), Eliseu Climent (president d’Acció Cultural del País Valencià), Vicent Sanchis
(periodista), Ramon Lapiedra (exrector de la Universitat de València), Verònica Cantó (secretària de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Antoni Ferrando (catedràtic de Filologia Catalana de la
Universitat de València), Francesc Pérez Moragón (escriptor), Vicent Soler (catedràtic d’Economia
Aplicada de la Universitat de València), Alexandre Alapont (sacerdot), Francesc Martínez Gallego
(professor d’Història del Periodisme de la Universitat de València), Rosa Serrano (editora), Ramon
Trullenque (cirurgià), Vicent Pitarch (membre de l’Institut d’Estudis Catalans), Antoni Furió (catedràtic
d’Història Medieval de la Universitat de València), Vicent Simbor (catedràtic de Filologia Catalana de la
Universitat de València), Francesc Signes (diputat de les Corts Valencianes pel PSPV), Robert Martínez
Correcher (alcalde de l’Alcúdia), Manolo Boix (pintor), Doro Balaguer (pintor i escriptor), Josep Iborra
(filòsof), Josep Garcia Richart (jurista), Francesc de Paula Burguera (periodista), Antoni Benavent
(productor teatral), Alfons Cervera (escriptor), Agustí Colomer (jurista), Pino Díaz Cuyàs (periodista),
Miquel Francés (director del Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València), Josep-Lluís Millo
(escriptor), Vicent Ortega (escriptor) i Josep-Lluís Doménech (professor de valencià).
Santi Vallés Casanoves (biògraf de Bausset)*

Origen


http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/013/465/465.pdf

Més sobre Figures i personatges (1155)