Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Els immigrants i les llengües

19-Ago-2010

Opinió | Joan Melià
Els immigrants i les llengües
Joan Melià | 19/08/2010 | Vistes: 30

* Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
* Puntua amb 1 estrelles
* Puntua amb 2 estrelles
* Puntua amb 3 estrelles
* Puntua amb 4 estrelles
* Puntua amb 5 estrelles

Els immigrants, si s'integren en la comunitat d'acollida, l'enforteixen. Així ho entenen els qui volen afavorir-ho. En aquesta legislatura ha estat una de les actuacions clau de l'àrea de Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, a pesar del reduït pressupost de què han disposat. Cal destacar-ne la innovació de destinar a distints àmbits alguns dinamitzadors lingüístics per a promoure l'interès dels immigrats per l'adquisició de la llengua catalana. Tot i la novetat de la iniciativa i la poca experiència prèvia, sembla que els resultats han estat molt positius.
Ara bé, els immigrants també poden ser usats com a instruments per a accelerar la substitució d'una llengua marginada per les actuacions dels estats plurilingües amb poca voluntat de ser-ho. L'eficàcia és major quan els immigrants parlen la llengua imposada.

N'hi ha molts d'exemples. Fins i tot, de vegades, de manera involuntària; a Irlanda, la industrialització de les Gaeltachtai (les zones on el gaèlic es mantenia com a llengua d'ús habitual) va suposar l'arribada de directius i treballadors anglòfons i la consegüent reducció de l'ús del gaèlic. En altres casos, la intenció ha estat clara: Mussolini, amb la finalitat d'italianitzar el Tirol del Sud i afeblir la cohesió de la comunitat germanòfona va forçar que s'hi desplaçassin italians del sud. A Espanya, la immigració provocada per la industrialització i l'expansió turística als territoris de parla catalana, en les circumstàncies en què es produí, també afavoria aquest objectiu. Calvo Sotelo, darrer president de govern de la UCD, l'any 1983 afirmava que calia encoratjar l'emigració de gent de les àrees de parla espanyola a Catalunya i a València per assegurar el manteniment del sentiment d'espanyolitat.

Els efectes no són tan directes si els immigrants, d'entrada, no parlen la llengua imposada; en aquest cas cal assegurar que l'aprenguin primer que la territorial i fer que aquesta els sigui prescindible. Així els immigrants també ajuden a fer recular l'ús de la llengua territorial en els àmbits més resistents a la minorització: els usos interpersonals i privats.

Els entrebancs que n'hi ha que posen a la integració lingüística en català de la població immigrada, disfressats de protecció dels immigrants, tenen com a finalitat fer-los servir de nosa dels processos de normalització del català.
Dos fets recents indiquen la vigència d'aquestes perversions.

D'una banda, la reiterada proposta del PP de Palma de suprimir els dinamitzadors lingüístics a què ens hem referit. L'excusa, la crisi econòmica; la forma, la conveniència de destinar els recursos a actuacions més urgents (a parer seu, la gratuïtat dels llibres de text); la finalitat, a través de la consolidació de bosses de gent sense capacitat d'usar el català, fer-ne impossible la normalització.

D'altra banda, el recurs tramitat des de les oficines del Defensor del Poble espanyol contra la llei catalana d'acollida i integració d'immigrants perquè estableix el català com a primera llengua d'acollida. Aquesta prioritat, l'única forma d'afavorir el manteniment del català com a llengua d'interrelació social, és la via més segura per permetre als immigrants que, al cap de poc temps, siguin capaços de relacionar-se en les dues llengües oficials i gaudir de més possibilitats laborals i de relació social.

Tots dos fets, com molts d'altres, mostren la perversió d'usar els immigrants per a debilitar una comunitat lingüística. Tant amb un com amb l'altre, sembla que ens volen recordar que el camí per a mantenir-nos com a comunitat lingüística no és possible fer-lo amb Espanya.
Joan Melià

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/els-immigrants-i-les-llengues.html

Més sobre Immigració (432)