Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Què volem? Un Estat? Una pàtria? Una nació? Una regió? Un país? O una païssa?

10-Set-2010

Què volem? Un Estat? Una pàtria? Una nació? Una regió? Un país? O una païssa?

VOTE ESTA NOTICIA


Enviar

Imprimir

Aumentar el texto

Reducir el texto


PLANAS I SANMARTI Quan jo tenia nou anys vaig venir a Mallorca, de la mà de mon pare, deportat pel franquisme guanyador de la guerra conseqüent de la rebel·lió militar contra la República. Aquest fet tràgic va modificar positivament, no obstant, la meva vida idò vaig conèixer Mallorca, la terra que hauria de ser la meva definitiva pàtria compartida amb el Principat. Totduna vaig adonar-me de les diferències que hi havien entre la meva terra de naixença i la que seria la d´adopció. I, poc a poc, a base d´una decidida i ferma voluntat d´integració, vaig entendre el que Joan Oliver "Pere Quart" va escriure a un llibre que em va dedicar, molts anys després, ara en fa uns quaranta: "a Jacint Planas i Sanmarti, català de Mallorca, que ha tingut la sort de no tenir de canviar de llengua ni de bandera", referint-se als dos països que han estat, son i seran la meva nació, la meva pàtria i, tant de bo, el meu Estat, quan sigui l´hora.
Per tant, som mallorquí des de fa seixanta cinc anys i ho seré fins que les meves cendres siguin escampades, des del puig de Montision, sobre els camps verds del pla, un horabaixa de primavera. Fins llavors, seguiré treballant per aquest país que tant he estimat, estim i estimaré fins l´endemà de sempre. El fet que jo sigui partidari de la nostra independència política no significa altra cosa que un afany de llibertat. D´una llibertat de la que gaudíem i que ens prengueren per la força de les armes. I per dues vegades. I que jo vull recuperar sense recórrer a cap mena de violència. I mai no renunciar a viure a un país en pau, civilitzat i regit per un dret democràtic, encara que imperfecte per la seva condició humana.

Sempre he cregut que la violència no arregla res, sinó que ho empitjora tot. Que las lleis s´han de respectar i modificar quan cal, sempre mitjançant la paraula. S´ha de treballar per adobar-les, però no s´ha de lluitar, en el sentit literal de la paraula, per enderrocar-les. En tenim dos exemples dissortats: la lluita violenta contra Franco fracassà sempre i el franquisme morí al llit amb el dictador. L´altra exemple: el terrorisme d´ETA no ha duit res de bo i així estan ells fins que arribin al final d´aquest cul de sac en que es troben: morts, rendits o empresonats i sense no res de bo al sarró. No son herois sinó simples i pobres assassins.
Jo no vull acabar així, jo vull treballar pel meu país, en pau i esperança de veure´l lliure i, especialment, sense no estar en guerra amb cap altre. I el que més em fereix son les diferències entre el Principat i les Illes. Som germans o cosins germans, el que vostès vulguin, no ens barallarem pel nom ni per la llengua ni la bandera. El que hem de fer és conviure, caminar junts i no separar el que està junt. Quan em pregunten: tu ets catalanista? Jo responc: no, jo sóc català! I si em diuen: idò ets mallorquinista? faig broma: no, jo sóc "balearico". És a dir, sóc tant català com mallorquí. I això, amics meus, és possible. Tant, com que jo ho som. Aquí, a Mallorca, he après a parlar i escriure un bon català.
Quan, de jovenet, al Principat em demanaven: com és que parles tant bé el català, vivint a Mallorca? Jo els responia, i encara els responc: perquè a l´illa el parlen millor que Barcelona. Tenc amics mallorquins, companys d´escola, que estudiaren a Barcelona i, després de tants anys, encara m´envien, per correu electrònic, pamflets amb llagoteries contra Catalunya i els catalans. Em sap greu per ells. No crec que catalans i mallorquins siguin enemics naturals, ans el contrari, crec que som amics naturals com antinatural és anar a la grenya.

Hem de treballar junts per aquesta germanor que ens dóna fer part d´aquesta antiga comunitat política que es deia corona d´Aragó i que, gràcies a Jaume I, el Conqueridor, ens ha deixat els llaços, d´una mateixa llengua, una mateixa cultura, una mateixa identitat amb tots els matisos diferencials que es vulgui i que ens han d´unir i mai no separar. Per assolir això i conservar-ho he treballat sempre i sempre ho faré. Només cal que cadascú de nosaltres es demani i, el que és més important, es respongui: Què volem per aquesta terra nostra? Un Estat? Una pàtria? Una nació? Una regió? Un país? O una païssa? El sentit dels guardons Ars Magna, que aquest onze de setembre la Casa Catalana de Mallorca ha tengut la generositat d´atorgar-me té aquest sentit: agermanar els dos pobles. Per mi, un mateix.

jacint@planasisanmarti.cat

Jacint Planas i Sanmartí

Origen


http://www.diariodemallorca.es/opinion/2010/09/10/volem-estat-patria-nacio-regio-pais-o-paissa/601810.html

Més sobre Col·laboració inter Països Catalans (305)