Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Estan bojos aquests romans

10-Set-2010

Estan bojos aquests romans
L'ESCRIPTORI
10/09/10 08:00 - Xavier Aliaga -

Els periodistes hauríem de tindre sempre ben present la màxima que per a encertar cal pensar malament, però a un servidor li esgota buscar-li sempre les voltes a les coses. A més, l'hàbit de malpensar condueix sovint a la malenconia, o a la mala baba, i la meua monitora de ioga sosté que això afecta el cutis i acurta la vida. Per aquesta raó, per no carregar-me d'energia negativa, em negue a pensar que la proposta del forense i conseller d'Educació Alejandro Font de Mora d'implantar en el futur el trilingüisme en el sistema educatiu valencià té a veure amb un corrent d'opinió, que m'ha arribat des de diferents persones ubicades en l'ona ideològica del PP, que l'ensenyament en valencià produeix analfabets funcionals en castellà entre les noves generacions. Aquests individus sostenen que els joves educats en les ikastoles valencianes amb molt d'esforç balbucegen la llengua de l'imperi i tampoc no la saben escriure, una circumstància, sostenen, que els limita l'accés al mercat de treball.

Encara no he conegut cap d'aquests prodigiosos joves àgrafs, però quan els intentes explicar que el problema és, segurament, que aquests pardalets, si és que existeixen, no saben escriure en cap llengua, i punt i pilota, es refugien en les seues posicions de partida. «Imposar el valencià és negatiu», conclouen, i justifiquen la demanda creixent de línies en la nostra llengua en el fet que els pares volen evitar els immigrants, que si no, de què. I més amples que una pista d'aterratge. No direm que no hi ha casos, però ara resultarà que els milers de persones de les trobades són un tall de xenòfobs.

Tornant a l'origen, Font de Mora justifica el futur trilingüisme en el fet que el sistema de línies és econòmicament insostenible, argument fàcilment refutable. Però en la superfície de la proposta flota aquest corrent d'opinió dels conservadors nadius que no acaben d'entendre com el valencià pot ser més important en el sistema educatiu que l'anglès. No content amb el bilingüisme imperfecte que tant agrada el PP, o siga, dues llengües però el castellà com a llengua prioritària, ataquen ara amb el tema de l'anglès amb la complicitat d'un personal obsessionat per la necessitat de dominar la llengua de Shakespeare.

En acabant, alguns ja atribueixen el nostre imperial fracàs escolar i els rigors de la crisi econòmica al País Valencià a la condició de comunitat bilingüe, als problemes de formació dels nostres xiquets i joves arrossegats a la ingrata i inservible tasca d'aprendre una llengua en vies d'extinció. Tot siga per no anomenar les coses pel seu nom, per no reconèixer la manca d'inversió en la formació dels joves, en l'abandonament del sistema educatiu, en l'elecció d'un model econòmic de baixa qualificació que expulsava els joves de les aules. O per trobar subterfugis i justificacions que servisquen a la dreta per acomplir el seu projecte de relegar la nostra llengua a les catacumbes. L'anglès hi apareix ara com un instrument poderós per a fer-ho. I ja poden els pedagogs predicar en el desert amb la constatació que uns xiquets que dominen dues llengües estan més capacitats per incorporar-ne la tercera, o la quarta, si algú s'atreveix amb el xinés. Potser el títol de la columna, que suggereix que alguns han embogit -visió positiva, bon karma, tot això-, no siga el més adient. Aquests romans no estan bojos: saben perfectament el que fan. / sotalacreueta.blogspot.com
Darrera actualització ( Divendres, 10 de setembre del 2010 08:06 )
Xavier Aliaga

Origen


http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/297285.html

Més sobre Política Lingüística Generalitat Valenciana (584)