Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

VIDA ROMANA

10-Set-2010

VIDA ROMANA

VICENT JOSEP ESCARTÍ El Dietari secret de Johannes Burckard, mestre de cerimò-
nies al Vaticà durant l'època d'Alexandre VI, és un dels textos que va començar la llegenda negra dels Borja. Fa uns 5 anys, sota la supervisió de Mariàngela Villalonga, una selecció bastant representativa va ser traduïda a la nostra llengua i el resultat va ser editat per Tres i Quatre, posant-lo així a l'abast d'un públic molt més ampli que no es mantenia en el seu llatí original. Si ara l'esmento és perquè, a banda de parlar dels nostres Borja, també parla de la Roma d'aquells anys. Una ciutat que, com la metròpoli que era de nou en aquell moment, aplegava als seus carrers tota classe de gent i, a més, obrava -les seves autoritats- com ho feien pràcticament les altres d'Europa. Fins i tot, amb una justícia que poc podia envejar la que treballava a les nostres terres. I, sinó, ací en teniu un exemple. Pel març de 1.482 "fou empresonada una cortesana, o sigui, una prostituta honesta, que s'anomenava Cursetta. Era molt amiga d'un moro que anava amb robes i vestit de dona (...). I per això tots dos van ser passejats per la ciutat. Ella, amb el vestit negre (...), el moro vestit amb la roba de dona", però de manera que "tothom veiés els seus testicles i genitals i es demostrés el seu engany". A Cursetta la deixaren, després, lliure. Al xicot, a primers d'abril, juntament amb dos lladres, el tornaren a passejar sobre un ase i "anava davant un esbirro que portava dos testicles en un pal (...) que havien tallat a un jueu que havia tingut relacions amb una dona cristiana". Al remat, foren conduïts a Campo de'Fiori -sí, sí: a aquell lloc mateix on comprem peperoncini i bevem martinis ara!-. Allà, "els dos lladres foren penjats" i "el moro, en canvi, fou posat sobre una pila de llenya a la columna del patíbul i el van ?es?trangular; li van posar al voltant del coll una corda que passava darrere la columna, entortolligada fortament a un garrot. Es va preparar la pira per cremar-lo però no es va poder fer perquè va començar a ploure. Només van cremar les seves cames, més properes al foc". Sembla que no tenien idea bona, aquelles gents! I en tenien per a tots...
VICENT JOSEP ESCARTÍ

Origen


http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/09/10/vida-romana/431357.html

Més sobre Llibres (1376)