Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

"Stop immigració o benvinguda immigració?"

12-Gen-2011

"Stop immigració o benvinguda immigració?"
Darwin | OPINIÓ / ASSAIG | dimecres, 12 de gener de 2011 | 00:23h

Editat al Diari de Mataró.Cat el 25 d'octubre de 2007.

El títol d’aquest article, no és altre que una pintada que veig cada vegada que vaig a córrer pel costat de la via del tren en el trajecte de Mataró a Llavaneres. A l’alçada, més o menys, de l’hotel Castell de Mata i en el mur que separa la carretera N-II de les vies del tren, hi ha una pintada escrita en perfecte català que posa: “STOP IMMIGRACIÓ”. Jo he volgut traslladar l’afirmació de la pintada a una pregunta, posant-hi el signe d’interrogació en el títol, a més d’afegir la paraula benvinguda.

A la comarca del Maresme hi viuen 47.888 estrangers d’un total de 416.718 habitants. La població amb un percetantge més alt és Calella amb un 23,3 %, i el més baix Tiana amb un 2,8 %. A la capital, Mataró, és del 14,9 %. Entenem per estrangers, però, aquelles persones que han vingut a viure i treballar a casa nostra, en aquest cas la comarca del Maresme.

Estrangers, immigrants, és el mateix, però? No, no és el mateix. Hi ha moltes persones que provenen dels anomenats països occidentals o industrialitzats, com per exemple: França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Estats Units, Noruega…, que no les considerem pas immigrants. Simplement són persones estrangeres, que són aquí bé per motius professionals, comercials, acadèmics o simplement passen els seus dies de jubilació en un indret amb un nivell de vida més al seu abast (preus més baixos, pensions més altes i un sistema sanitari millor que als seus països), i un clima molt més benigne. El que no les considerem immigrants no vol dir que no ho siguin. El mot immigrant té una connotació pejorativa, vulguem o no. Associem immigració amb pobresa, amb persones de poc recursos, amb diferència de cultura i religió.

La paraula immigració deriva de “migrar”, és a dir: anar d’un lloc a un altre. Aleshores, doncs, tota persona que es mou d’un lloc a un altre és un immigrant, encara que els que provenen de països rics en diem estrangers i els dels països pobres immigrants. Simplement és un joc de paraules que les usem en un sentit o un altre segons ens convé.

De corrents migratoris sempre n’hi ha hagut, n’hi han i en seguiran havent-hi. El flux migratori es dóna per moltes circumstàncies: política, guerres, malalties, recerca de feina, allunyar-se de la pobresa, religió… El corrent migratori tan elevat que tenim a la nostra comarca no és nou, s’ha donat en altres èpoques i circumstàncies. Les darreres migracions, encara que no de persones estrangeres, foren les de poblacions com Andalucia i Extremadura, principalment, encara que vingueren d’altres indrets però en menys proporció. Aquestes darreres migracions foren durant els anys 50, 60 i 70 del segle passat. Més de dos milions de persones arribaren a totes les comarques de Catalunya, però, principalment a les del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès, Maresme, Tarragonès i Gironès.

Eren persones que venien a Catalunya a la cerca de feina i empesos per la gana que passaven a les seves terres, on els latifundistes terratinents tenien en propietat el gairebé cent per cent de la terra i els esclavitzaven amb salaris miserables, això el que podia treballar. La indústria i el comerç en aquelles terres era pràcticament inexistent.

Quan arribaren a Catalunya, però, no foren gaire ben rebuts. Parlaven la llengua que a nosaltres ens fora imposada per la força de les armes. Eren gent molt pobre, analfabeta la gran majoria; molts catalans no els varen rebre gens bé. De seguida se’ls va batejar com a xarnegos. Mot despectiu que avui encara s’usa, però que va de baixada. Avui totes aquelles persones que en el seu dia varen ser immigrants, ja no ho són. Ara tenen propietats. S’han arrelat al país, encara que molts no parlen ni un bri de català –ni falta que els fa, clar-. Però, ja no són immigrants. Molts d’ells no saben la història de Catalunya, gens ni mica. Però, ja no són immigrants. Ara els immigrants són aquelles persones que provenen del Marroc, Senegal, Gàmbia, Perú, Ecuador, Colòmbia, Argentina, Xina, Romania, Bòsnia… La majoria d’aquests països les condicions de vida són molt difícils, bé per la pobresa del mateix país o bé per les circumstàncies socio-econòmiques. Aquestes persones són les que considerem immigrants. En moltes tertúlies de carrer se senten comentaris despectius sobre aquests nous xarnegos, ara en diuen: moros, negrates o sudaques de merda (sic). Diuen que ens treuen la feina a nosaltres, que ocupen places als col·legis, que tenen diferents costums, diferents religions, diferents formes d’entendre la vida, alhora que també diferent forma d’expressar-se, de parlar.

Aquestes diferències envers nosaltres ens generen inseguretat i por. I, la por, genera rebuig, insolidaritat, temença, racisme, xenofòbia. Tota una sèrie d’ingredients per cultivar tota mena de feixismes sense adonar-nos-en.

Hi ha moltes persones que estant en contra de que segueixin entrant més immigrants, ja sigui en forma de pastera, camuflats en contenidors, a les bodegues d’un vaixell o bé vinguin en avió. Totes aquestes persones “pseudofeixistes” (sic) no fan altre cosa que prioritzar els seus egoistes interessos locals envers els interessos de les persones com a tals, vinguin d’on vinguin.

Pensa global i actua local, diuen els savis. És una forma tolerant d’enfocar aquesta problemàtica. Al cap i la fi, els immigrants en poc temps seran tan catalans com nosaltres, o potser més, ja veus. Conec molts immigrants que s’han integrat molt més que molts immigrants espanyols, si més no, però, parlen català o el volen aprendre. -És que no s’integren! diuen alguns. Donem-los temps. No tothom té el mateix ritme o tempo, poc a poc segur que s’aniran intengrant als nostres costums, a la nostra llengua; sense que per això hagin de renunciar per res a les seves arrels. –Oh, és que les dones marroquines porten mocador al cap i obliguen a les llurs filles a portar-los! Sí, és cert. Amb el temps, però, elles seran les que s’adonaran de la conveniència o no de seguir portant el xador. Són elles les que han de decidir, no nosaltres. Al cap i la fi, fins fa poc temps les dones catalanes també havien de dur una matellina al cap per entrar a les esglésies i encara ara moltes monges porten el cabell cobert com si fos un xador i ningú les hi diu res. No tothom és com nosaltres, potser nosaltres hauríem de demostrar-lis que som més oberts i tolerants.

El benefici de la immigració és múltiple, ocupen llocs de treball que nosaltres no volem ocupar; entengui’s per exemple: agricultura, construcció, hosteleria, feines domèstiques, transports… Nosaltres ja no volem ser, pagesos, ni paletes, ni cambrers, ni… La immigració genera recursos econòmics per a pagar les pensions. La immigració ens enriqueix cultural i lingüísticament, a més de donar- nos nova sava genètica a la nostra continuïtat com a població catalana. I, si d’aquí uns anys el President de la Generalitat es diu Mohamed, Ibrahim o Julio César, doncs, no passa res, benvingut sigui.
Òscar Batet

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/187223

Més sobre Immigració (432)

• LA FESTA DE LES LLENGÜES (Queti Vinyals) (testimoni, 05/03/2012)
• El teixit associatiu es rebel·la contra el tancament de l'SCAI (notícia, 09/12/2011)
• Tenim un problema (Pius Pujades) (testimoni, 21/11/2011)