Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Un país normal

19-Gen-2011

Editorial. dimecres, 19 de gener de 2011, 16:45
Un país normal
Quan el debat es centra en la despesa que costa assumir el que és just, és que està definitivament pervertit

senat espanyol, Parlament Europeu, Mariano Rajoy, oficialitat, llengües cooficials, país normal

Al Senat espanyol ja s'hi pot usar el català de forma oficial. Sense desmerèixer el tema, que malgrat ser important no deixa de ser més simbòlic que efectiu, ja té ous que sigui més fàcil ara per ara que t'entenguin en català a la cambra alta espanyola que no pas en molts comerços del país, per citar només un exemple. Mentrestant l'espanyolisme, liderat per Mariano Rajoy (PP) i secundat pel conjunt de la "brunete" mediàtica, ha qüestionat l'acord per l'extra de despesa que suposarà. El líder del PP ha arribat a assegurar fins i tot que usar el català al Senat "no és propi d'un país normal". Tela. Però com ja li han respost, qui no és normal és precisament Espanya, donat que en països amb situacions lingüístiques similars, com Bèlgica, Suïssa o Canadà, fa molts anys que es permet emprar qualsevol llengua oficial a les seves cambres legislatives, independentment de si això genera més o menys despesa.



Per què com ho fan als "països normals"? Doncs per exemple a Suïssa, un veritable estat federal, cada "cantó" dicta la seva pròpia política lingüística sense ingerències. I evidentment al Parlament federal suís s'hi poden emprar qualsevol de les quatre llengües oficials: alemany, francès, italià o romanx. Fa temps que la moneda oficial suïssa, els francs suïssos, estan impresos en les quatre llengües oficials. Fa temps que a cada cantó la llengua vehicular de l'ensenyament és la que li correspon, segons si és un cantó oficialment de parla alemanya, o italiana, o francesa, o romanx. Com a Bèlgica, on a Flandes s'ensenya en flamenc i a Valònia en francès (a part d'ensenyar també, com a llengua secundària, l'altra). I on naturalment al Parlament s'hi pot parlar en flamenc o en francès, sense que ningú es pari a pensar si això costa més o menys diners.



Per què si parlem de diners i de normalitat, quina és la despesa que comporta un Parlament Europeu amb 23 llengües oficials, on cada intervenció al ple d'un eurodiputat es pot fer en qualsevol d'aquestes, mentre hi ha 22 equips de traductors duent a terme la traducció simultània als altres 22 idiomes? I la despesa que comporta haver de traduir tots els documents que genera la Unió Europea a les 23 llengües oficials. Uns 23 idiomes que, per cert, són només estatals, i que comporta casos absurds com que el maltès, amb només 330.000 parlants, hi sigui oficial, i el català, amb uns 11.5 milions (dades d'Etnologue de 2009) no.



Espanya estaria disposada a renunciar a que els eurodiputats puguessin intervenir en castellà al Parlament Europeu amb l'objectiu de reduir despesa? No cal que contestin, ja sabem que no. Per què no es fa tot en anglès al Parlament Europeu? No seria més pràctic i es reduirien infinitament les despeses de traducció? O només en anglès - alemany - francès, que són les 3 majoritàries? Però quins Estats de la UE acceptarien veure com la seva llengua queda en inferioritat en benefici del "bé superior" que suposa l'estalvi? Ho acceptaria Itàlia? I Espanya? Portugal? Polònia? La República Txeca?



Que des de certa premsa i des de certs sectors espanyol(iste)s el "quid" del debat sigui el cost de la traducció i no si és just que es pugui parlar en qualsevol de les llengües oficials a les cambres legislatives, indica fins a quin punt el debat està ideològicament pervertit. Una despesa per cert que és de 11.950 euros setmanals, que no ha incrementat el cost total del Senat, sinó que s'han obtingut després de distribuir el total del pressupost anual que gestiona la cambra alta espanyola.



El debat és doncs la despesa o que quelcom sigui just? Per què si el debat és la despesa, es podria suprimir el Senat i aleshores sí que estalviaríem! I el Congrés. Posats a fer demagògia, podriem suprimir la sanitat pública, els transports públics, i estalviaríem moltíssim. Ara bé, és just que es faci?



És just que el cap d'Estat a Espanya sigui un monarca, i que la Casa Reial espanyola disposi d'un pressupost de gairebé 9 milions d'euros anuals? Això sense comptar que probablement si l'Estat espanyol passés a ser una república enlloc d'una monarquia, el cost que suposaria haver d'elegir cap d'Estat i tota la despesa associada a un president de la república seria superior a de l'actual Casa Reial. Voldria dir això que és preferible tenir una monarquia a una república "perquè costa menys diners"? Òbviament, no.



Així doncs quin és el tema, Espanya s'arruina per 12.000 euros setmanals? La crisi econòmica és culpa de que es pugui parlar en català al Senat? Mira que, de fet, Catalunya podria perfectament assumir aquesta despesa de 144.000 euros anuals si, a canvi, desaparegués el dèficit fiscal. 22.000 milions d'euros. 22.000.000.000 euros a canvi d'assumir els 144.000 que costa traduir les intervencions del Senat a les 3 altres llengües oficials.



Com a dada, sense els 22.000 milions d'euros que el Principat perd anualment per culpa del dèficit fiscal, Catalunya podria pagar 152.777 vegades aquests 144.000 euros anuals. Que es diu aviat, eh? I mentrestant aquell dient que parlar català "no és normal". El que no és normal, escolti, és Espanya.
Editorial Racó Català

Origen


http://www.racocatala.cat/editorial/25204/un-pais-normal

Més sobre Ús de la llengua als organismes centrals de l'Estat (190)