Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

EN LA MORT DE LLUÍS MARQUET

17-Mar-2011

EN LA MORT DE LLUÍS MARQUET
josepmiquel | dijous, 17 de març de 2011 | 10:33h
És un fet cada dia més constatable que la reconstrucció nacional de Catalunya no la fan només els polítics; alguns, sovint, més per mediocritat o panxacontentisme que per malvolença, ajuden a desfer-la.

Catalunya —la seva estructura cultural i social— la van reconstruint, sobretot, una munió d’entitats i d’individualitats, que, sense altra impuls que el del pur patriotisme, aconsegueixen, amb la tossudesa i l’eficaç laboriositat de les formigues, ben sovint des l’ombra o des de l’anonimat i amb una notable mancança de recursos materials, allò que tants altres ciutadans o institucions amb moltes més possiblitats i responsablilitats, per inconsciència o per indolència, no ens són capaces.



Aquest és el cas, i en podria citar moltes d’altres, de publicacions com ara "Llengua Nacional", una publicació trimestral que, sense practicament ajuts públics, però amb una il·lusió, un rigor en el tractament dels temes i una constància exemplars (porta publicats ja setanta quatre numeros) contribueix eficaçment al debat sobre els aspectes més variats —d’ordre científic o sociològic— que afecten el difícil dia a dia de la nostra llengua.



I si malgrat les dificultats això es pot dur a terme, és perquè, a més de la seva exemplar voluntarietat, la revista compta amb l’auxili professional —i patriòtic— d'un grapat de col·laboradors i col·laboradores entre els quals es troben alguns dels filòlegs i escriptors més prestigiosos de la nostra cultura.



Aquesta setmana un trist atzar m’ha fet coincidir la lectura, a les planes de Llengua Nacional, d’un molt interessant conte—denúncia del novel·lista i professor Marcel Fité —al qual jo, casualment, acabava de demanar autorització per reproduir-lo en el meu bloc— amb la, per a mi, colpidora notícia de la mort d’un altre gran filòleg i gran patriota: el professor Lluís Marquet, també col·laborador de la revista, professor de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada, i company laboral meu —i amic— des d'uns quinze anys ençà.



De la extraordinària aportació d’en de Lluís Marquet a l’estudi, alhora rigorós i apassionat, de la llengua catalana, no sóc pas jo —allunyat dels suficients coneixements filològics per fer-ho— qui n’ha de parlar; doctors te la santa mare església del nostre idioma —ara tràgicament dallada de nou, després de la recents morts de Jaume Vallcorba i Rocosa i de Joan Solà— que ho faran, ben segur, amb molta més competència.



Jo em limitaré a recordar, ara, a raig i a cop calent, la bonhomia i la humanitat d’un personatge que, com tots els savis de veritat, era extremadament humil i posseïdor d’un sentit de l’humor —gairebé infantívol— i d’un gust per la vida i per totes les seves manifestacions, absolutament envejable.



Enginyer de carrera, com el seu admirat Pompeu Fabra, a l’estudi i a la divulgació de l'obra del qual va dedicar tants dels seus treballs, Marquet era un home magnífic que feia compatible l’emissió de la seva opinió, sempre escoltada i respectada en qualsevol debat acadèmic sobre la llengua i els seus envitricolls —ja fos als cercles de l’Institut d’Estudis Catalans, amb qui mantenia, a vegades, una apassionada dialèctica, ja fos a l'Institut del Teatre, del qual va ser una pila d'anys assessor lingüístic, ja fos a la Universitat de Prada— amb l’assumpció plena, desinvolta i fins còmica, per exemple, de la condició de dansaire en els balls populars nocturns d’aquesta, per ell, tan estimada Universitat Catalana d’Estiu. Allí, aquí i arreu, com a lingüista i com a persona, el trobarem molt i molt a faltar.

Es per això que he pensat que el millor homenatge que podia fer avui a l'amic que ens acaba de deixar era dedicar-li la reproducció d'aquest magnífic article del professor Marcel Fité que ja m’havia proposat trametre-us i el contingut del qual estic convençut que en Lluís hauria subscrit gairebé fil per randa.

. Josepmiquel Servià
Josepmiquel Servià

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/192431

Més sobre Figures i personatges (1155)