Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Moros i cristians

3-Jun-2011

Opinió | Joan Mir
Moros i cristians
Joan Mir | 03/06/2011 | Vistes: 30

Actualment puntuat amb 5 estrelles sobre 5
Puntua amb 1 estrelles
Puntua amb 2 estrelles
Puntua amb 3 estrelles
Puntua amb 4 estrelles
Puntua amb 5 estrelles

El nostre poble, entès com l'entenc jo, té a davant dos problemes de tipus cultural o identitari derivats de l'arribada de gent de fora: la competència de la llengua castellana i l'amenaça d'algunes versions fonamentalistes d'altres cultures, especialment de l'Islam.

La concreció d'aquests dos problemes, en la seva versió extrema, podria ser la desaparició del català (a altres llocs ha passat) i la implantació, posem per cas, d'escoles alcoràniques integristes o de la xaria en alguns municipis de majoria musulmana (per la via democràtica de guanyar en les eleccions locals, cosa que, evidentment, pot arribar a passar).

Pel que he pogut escatir, respecte a l'Islam, l'aproximació correcta és distingir entre una minoria fanàtica, radical i violenta, i una majoria pacífica, raonable, hospitalària i bondadosa. Feta aquesta distinció, de cara a trobar unes regles pràctiques per a relacionar-nos amb l'Islam, cal precisar la importància relativa de la minoria perillosa i les connexions que aquesta minoria té amb la majoria inofensiva. Sembla que entre els musulmans hi ha un 10 o un 20 per cent de gent disposada a tot per aconseguir qualsevol objectiu proposat pels seus líders religiosos, com pot ser, per exemple, la reconquesta de Mallorca i la resta d'Al Andalus. Si aquesta gent no tengués cap suport social de la resta de la població musulmana, el perill estaria delimitat i no seria tan greu. Però, vistes les tímides o nul·les reaccions dels bondadosos quan algun d'aquests grups radicals comet una barbaritat a qualsevol part del món, hem de sospitar l'existència d'afinitats, complicitats, ponts i fronteres borroses entre la majoria bondadosa i la minoria violenta, molt especialment quan qui catalitza la situació és un imam de conviccions per a nosaltres molt discutibles (i sovint ben rebutjables).

Aquest és, crec, l'esquema de partida per dissenyar solucions i evitar malentesos amb el món islàmic, que ja comparteix amb nosaltres territori i interessos. Desgraciadament, hi ha un bonisme que, convençut del relativisme moral i cultural, vol ignorar qualsevol dificultat en el contacte amb altres identitats. I, a l'altre extrem, hi ha la xenofòbia que fica dins el mateix sac tots els musulmans i els vol tractar, a tots, com si fossin terroristes. Al País Basc entenen bé aquestes ambigüitats quan dins el nacionalisme es tracta de distingir, o no, entre demòcrates i violents.

En la qüestió de la llengua el problema resulta similar. Simplificant una mica podríem dir que hi ha un partit polític que oficialment professa la defensa de la nostra llengua, que és també la seva. Aquest partit té, però, una minoria, també del 10 o el 20 per cent, que proclama estar disposada a liquidar, sovint amb expressions violentes, la llengua de Mallorca. Com en el cas dels islamistes, hi ha una majoria pacífica i bondadosa que no comparteix aquesta determinació (i em consta, perquè m'honora tenir molts d'amics dins aquesta tendència). La minoria lingüística extravagant no seria perillosa sense suport social, però les tímides o nul·les condemnes de la majoria davant qualsevol barbaritat dita o comesa pels radicals fan sospitar l'existència d'afinitats, complicitats, ponts i fronteres borroses entre la majoria bondadosa i la minoria violenta i eixalabrada. Aquesta sospita indueix en la resta de la població reaccions sovint irades, no ja contra la minoria agressiva, sinó contra tot el partit (ben igual que passa amb els musulmans). La paradoxa és que part d'aquesta població, la més sensible a l'agressió gonella, és la més tolerant davant el problema islamista (i "papers per a tothom" sol ser la seva rudimentària solució). Jo, però, vull ser optimista i vull creure en la capacitat de dissenyar solucions i evitar malentesos també en el front lingüístic. Si més no perquè, en aquest front, cadascú, per molt que ho dissimuli, coneix la llengua de l'altre.
Joan Mir

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/moros-i-cristians-1.html

Més sobre Immigració (432)

• LA FESTA DE LES LLENGÜES (Queti Vinyals) (testimoni, 05/03/2012)
• El teixit associatiu es rebel·la contra el tancament de l'SCAI (notícia, 09/12/2011)
• Tenim un problema (Pius Pujades) (testimoni, 21/11/2011)