Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

?FrancoConyeries?

25-Abr-2005

25/04/2005

...
Escric aquesta crònica per solidaritzar-me amb tots els catalans ?del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà- esgarrifats amb la darrera idea lluminosa del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall de proposar l?entrada de Catalunya a la Francofonia; segons Maragall, a canvi de fomentar l?estudi del francès a Catalunya Sud ?naturalment, a Catalunya Nord, l?estudi del francès cal pas fomentar-lo-, França reconeixeria l?oficialitat del català a Europa.

En primer lloc, Catalunya ja hi és a la francofonia, tal com pot comprovar-ho qualsevol que visiti les comarques de Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i de part de la Cerdanya; els resultats d?aquesta experiència han estat del tot negatius: retrocés de l?ús i coneixement del català fins a arribar al risc de la desaparició de la llengua, així com empobriment a causa de la política d?un estat consistent a fomentar el creixement econòmic del nord de França; en fi, precisament per això, cada any pels volts del 7 de novembre ?aniversari de l?entrada de Catalunya a la francofonia el 1659 en virtut del Tractat dels Pirineus- a Perpinyà, capital de la Catalunya francòfona, s?organitza una manifestació per demanar, precisament, la sortida de Catalunya de la Francofonia. Tenint en compte la ja coneguda història de la repressió i persecució de la llengua i la cultura catalana, iniciada amb l?edicte de prohibició donat per Lluís XIV el 1700 i continuada amb l?esmena constitucional de 1992 que declara el francès llengua de la República, intentar aconseguir de França ajuda per al català és com demanar a Hitler que protegís els jueus. França pot pas donar suport al català ni a Europa ni a Catalunya ni enlloc perquè això li crearia problemes al seu departament de Pirineus Orientals. Si algú tan intel·ligent com Maragall no ha sabut veure això és, simplement, es pas perquè menyspreï la Catalunya Nord sinó perquè la ignora; segons els seus esquemes, a Figueres són catalans però a Perpignan són francesos.

(continua amb un clic aquí sota :)

(continua aquí):

Fomentar l?estudi del francès a Catalunya Sud? Que no ho sap Maragall què avui dia la llengua internacional de relació, la que realment serveix per estar oberts al món i no recloure?s en un aïllacionisme provincià, és l?anglès? Actualment, l?espanyol i el francès serveixen pas per a res; per això, en països com ara Holanda, Dinamarca, Suècia o Noruega han optat per tenir com a segona llengua l?anglès i no pas ni l?espanyol ni el francès. Precisament, un dels grans problemes que tenim a Catalunya és el fet que dominem gairebé a la perfecció l?espanyol o el francès mentre que el nostre nivell d?anglès resulta deplorable.
A canvi d?estudiar el francès al Sud, s?ajudarà el català al Nord? Home, llavors, des del Consell General dels Pirineus Orientals es podria proposar l?entrada de la Catalunya Nord a la Hispanitat confiant que, a canvi d?ensenyar l?espanyol al Nord, Espanya permeti la plena normalització del català al Sud. A més, per exigir una cosa com ho és la normalització del català a la Catalunya Nord, hem de pagar el preu d?estudiar el francès al Sud?

Per altra banda, Pasqual Maragall sap pas que l?entrada de Catalunya a la francofonia és impossible perquè a la francofonia només hi poden entrar estats; per tant, Espanya sí que podria entrar a la francofonia i hi seria rebuda amb els braços oberts, però Catalunya, no; per això, entre els membres de la francofonia hi ha el Canadà però pas el Quebec.
La francofonia és pas altra cosa que l?equivalent francès de la Hispanitat: un somni de nostàlgia imperial, que aplega antigues colònies, governades a vegades per dictadors corruptes i criminals amb l?ajuda de les tropes franceses desplegades a l?Àfrica, a les quals s?hi afegeixen d?altres tirans impresentables com ara Robert Mugabe de Zimbabwe.
L?obsessió dels francesos és lluitar contra el predomini de l?anglès al món, cosa que blasmen com a mostra de l?imperialisme ianqui; naturalment, l?abans esmentat neocolonialisme francès a l?Àfrica és pas imperialisme.
Vist com han anat les coses als Països Catalans i en d?altres territoris colonitzats per espanyols i francesos, la llàstima seria que la llengua internacional fos l?espanyol o el francès.
Dit això, però, cal ser optimistes i preocupar-se pas mes; l?entrada de Catalunya a la francofonia és una maragallada més, és a dir, un ciri trencat amb aparença d?idea genial que aviat s?oblida, tal com ha passat amb d?altres maragallades anteriors: traslladar la seu del Senat espanyol a Barcelona, fer que les obres del Museu d?Art de Catalunya s?exhibeixin en una contínua exposició itinerant per tots els municipis de Catalunya, etc, etc.
Finalment, dir-vos que quan aneu al sud i vulgueu conèixer la Catalunya francòfona de Maragall, visiteu sobretot Saint Pierre en Toureillo, Rodes sur Ter, Manlleou, Sabadeill, Granouillés, Mores sur Ebre, l?Ameille sur Mer, Saint Étienne en Sesrovires, Saint Pierre Pêcheur i d?altres pobles i viles dels departaments del Ter, capital Girona, del Segre, capital Puigcerdà, de Montserrat, capital Barcelona, de les Boques de l?Ebre, capital Lleida.
Us semblarà que heu sortit pas del departament dels Pirineus Orientals i és que existiria pas diferència entre la Catalunya-Nord i la Catalunya Sud si, el 1659, França hagués aconseguit annexionar-se tot el país o si s?hagués mantingut l?annexió de Catalunya Sud a l?Imperi Francès, decretada el 1812, origen dels abans esmentats departaments francesos de la Catalunya Sud.

Xavier Deulonder i Camins
www.gratisweb.com/deulonder2005
Xavier Deulonder i Camins

Origen

http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1259134

Més sobre Repressió de la llengua catalana (21)

• Progrés perniciós (SICO FONS) (testimoni, 21/08/2009)
• La repressió lingüística a la Catalunya del Nord d’ençà del segle XVII (document, 14/08/2009)
• Un documental mostra la persecució del català a les Illes des del decret de Nova Planta fins al mandat de Jaume Matas (notícia, 04/04/2008)