Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Consumidors lingüístics dels Països Catalans

11-Gen-2013


Opinió. Tallers per la Llengua
11/01/2013
Consumidors lingüístics dels Països Catalans
"El futur encara té un repte: la formació per treballar, reforçar i reorientar els hàbits lingüístics que hem adquirit tant els dels empresaris com els dels consumidors"
Queti Vinyals
Tallers per la Llengua
L’entorn mercantil en què ens movem els consumidors dels Països Catalans ens té acostumats a filar prim en els productes que adquirim i en les relacions comercials que establim amb les empreses catalanes. Les llengües també formen part del mercat perquè és natural que així sigui i és normal que l’intercanvi comercial es faci pensant en clau de fer negoci a partir de l’activitat econòmica, tal com passa en qualsevol racó del món. En aquest sentit, hi ha països que es plantegen la necessitat de gestionar la diversitat lingüística generant unes polítiques lingüístiques determinades per part dels governs i l’adopció d’unes polítiques comunicatives planificades per part de les empreses amb la finalitat de tractar la qüestió idiomàtica de la manera més eficaç i productiva. Pel que fa al cas del domini lingüístic català, la llengua pròpia i oficial en bona part del territori no sempre té el mateix (mal)tractament. Quan viatgem per terres de parla catalana copsem diferències evidents pel que fa a l’ús oral i escrit del català en el mercat. No es tracta d’una observació sobre curiositats lingüístiques i peculiars dels pobles que en formen part, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó.

L’observació té a veure amb un altre tema que té relació amb el tractament econòmic, amb la presència o l’absència de la llengua en el mercat. El consum de llengua forma part tant de la vella com de la nova economia i, en paraules del professor de màrqueting a la Universitat de Gal•les, Glyn Williams: “la construcció social de la realitat comporta la materialitat del llenguatge i la integració de la forma lingüística, així com els seus funcionaments en la interacció social” (Multimèdia, llengües minoritàries i la Nova Economia). Així doncs el consum lingüístic que hi ha en el mercat forma part d’aquesta construcció social i, en aquest sentit, s’hi poden afegir també les paraules d’Hélène-Marie Gosselin, directora de l'Oficina de representació de la UNESCO davant les Nacions Unides a Nova York: "Les grans empreses han d'estar més a l'aguait de la diversitat cultural dels mercats en els quals distribueixen els seus productes".

La conjuntura actual obre les portes a la innovació i el món empresarial sap perfectament que les llengües són les claus de les cultures i de la societat que representen. El coneixement i l’avenç formen part de l’ADN del sector empresarial català, tot i que alguna firma s’hagi quedat encallada en la uniformitat i en el monolingüisme. Des de la Unió Europea fa temps que s’estan desplegant polítiques de gestió del multilingüisme empresarial, que s’inverteix en el coneixement de les llengües i s’ofereixen escenaris amb oportunitats perquè els consumidors puguin fer ús sense exclusió de la seva llengua en l’activitat empresarial i comercial.

A Catalunya també fa temps que es despleguen accions en aquest sentit, algunes per part dels mateixos consumidors, que valoren enormement el fet que moltes empreses que han incorporat el català en els seus productes amb normalitat ja no els consideren invisibles; altres manifestacions provenen també de la investigació en les polítiques de mercat, que posen de relleu en els seus informes la necessitat d'incorporar l’oferta lingüística en les relacions comercials i empresarials perquè és clau en els negocis: “Cada any, milers d’empreses europees desaprofiten negocis i perden contractes per manca de competències lingüístiques i capacitats interculturals” (web de la Comissió Europea sobre les llengües en el món econòmic, estudi ELAN.cat.).

Davant d’aquestes mostres queda clar que l’escenari actual del consum lingüístic està en procés de canvi, i que el moment és favorable i positiu per a la llengua catalana, però el futur encara té un repte: la formació per treballar, reforçar i reorientar els hàbits lingüístics que hem adquirit en aquest sentit, tant els dels empresaris com els dels consumidors.

Per això, organitzacions i entitats com Tallers per la llengua, que es dediquen a elaborar i impartir tallers adreçats a fomentar la sensibilitat envers la diversitat lingüística, la plena consciència de la situació actual del català i l’adopció de conductes lingüísticament assertives que facilitin el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana, poden contribuir especialment a assolir la normalització plena de la llengua i fer que esdevingui la llengua comuna en el mercat de tots els consumidors lingüístics que viuen en el territori lingüístic català.

"Si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, de què ens serveix? (Joan Solà. Abril 2012).

Que tingueu un bon 2013 i que entre tots fem del català una llengua de consum per a per a tothom!

Queti Vinyals Florenciano
Col•laboradora de Tallers per la llengua

Queti Vinyals

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/01/consumidors_linguistics_dels_paisos_catalans_92289.php

Més sobre Llengua i economia (100)