Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

arles III: El Borbó més castellanista?

15-Mai-2005

Ha cridat l'atenció, de forma positiva, l'ús del català per part del príncep Felip de Borbó en la recent visita a les Illes Balears. Encara més, si tenim en compte que molts de monarques de la dinastia borbònica han estat molt hostils a les llengües que no fossin el castellà i varen impulsar mesures molt centralistes. Són ben coneguts els casos de Felip V, i els seus Decrets de Nova Planta, que destruïren l'antiga Corona d'Aragó i, si bé no imposaven formalment el castellà, desplaçaren de facto el català de les noves institucions; o el d'Alfons XIII, que donà suport a la dictadura militar de Primo de Rivera, durant la qual es bandejà novament el català dels ajuntaments i es prohibiren els símbols més representatius de Catalunya i Mallorca. Tampoc no podem oblidar un borbó francès, Lluís XIV, que entre el 1660 i el 1700 procedí a assimilar el Rosselló, de manera que abolí totes les institucions catalanes i prohibí el català en el món dret.

Tanmateix, ocupa un lloc destacat pel seu unitarisme i castellanisme el borbó espanyol conegut com a Carles III (1757-1788) i que en els territoris de la Corona d'Aragó hauria d'esser Carles IV, ja que aquests regnes varen tenir un altre Carles III, l'arxiduc Carles d'Àustria (1705-1715). Carles III de Borbó és considerat com un rei model de despotisme il·lustrat. Menà una política interior reformista i una política exterior de gran potència. Però també va promulgar dues reials cèdules que són un paradigma de l'assimilisme castellano-espanyol i del menyspreu a les altres llengües i cultures dels seus súbdits, tant en els territoris europeus com americans i asiàtics. Convé recordar que, en el segle XVIII, milions de vassalls de la Corona Espanyola parlaven català, basc, gallec, quetxua, aimarà, guaraní, nàhuatl i tagal, entre d'altres llengües. El 1768, una Reial Cèdula promulgada a Aranjuez i adreçada bàsicament als territoris de l'antiga Corona d'Aragó, manava que l'ensenyament de primeres lletres, del llatí i de la retòrica «se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique». Això implicava eliminar oficialment el català de l'ensenyament, i en el cas de les Illes Balears aquesta situació es mantengué fins el 1979. Amb tot, hi ha un cert debat sobre l'aplicació efectiva d'aquesta mesura. Francesc Ferrer i Gironès, que ha estudiat detalladament aquesta cèdula, esmenta l'impressor mallorquí Tomàs Amorós, que va anotar en el seu dietari «Dit any (1768) vengué orde del Rey que en las escolas los mestres ensenyen los atlots en llengua castellana». En canvi, Catalina Martínez Taberner, en el seu documentat estudi sobre el català a Mallorca al segle XVIII i primer terç del XIX, considera que el seu impacte inicial fou limitat, ja que el 1778 la Reial Audiència de Mallorca féu arribar als batlles de Mallorca una circular insistint en la necessitat de l'ús de la llengua castellana a l'escola primària.

Pel que fa a les llengües dels indis d'Amèrica, el 1770 es va acabar amb la relativa tolerància existent mitjançant una altra Reial Cèdula que manava directament «que de una vez se llegue a conseguir el que se extingan los diferentes idiomas de que se usa en (les ndias) y sólo se hable el castellano». D'altra banda, l'expulsió dels jesuïtes (1767) implicà la fi de l'autonomia dels guaranís del Paraguai. A les seves missions, aquesta orde havia primat l'alfabetització en guaraní a l'ensenyament del castellà. A més, segons l'investigador alemany Harald Thun, en aquella època els guaranís gaudien d'un millor nivell cultural que els criolls del Paraguai. Amb l'expulsió dels jesuïtes, l'escripturalitat es mantengué alguns decennis malgrat l'hostilitat del poder colonial i de la nova república del Paraguai (1811). També sota el regnat de Carles III, es produí al Perú el gran aixecament indi encapçalat pel mític Túpac Amaru (1780-83), a conseqüència del qual les autoritats colonials suprimiren la càtedra de quetxua de la Universitat de Sant Marc.

Així, els llums de la il·lustració i el reformisme borbònic anaren de la mà d'una política assimilista radical que seria l'origen de greus problemes, tant a Amèrica com a Europa.

Antoni Marimon. Historiador
Antoni Marimon. Historiador

Origen

http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?2437+6+140971

Més sobre Repressió de la llengua catalana (21)

• Progrés perniciós (SICO FONS) (testimoni, 21/08/2009)
• La repressió lingüística a la Catalunya del Nord d’ençà del segle XVII (document, 14/08/2009)
• Un documental mostra la persecució del català a les Illes des del decret de Nova Planta fins al mandat de Jaume Matas (notícia, 04/04/2008)