Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

De pedra picada

30-Nov-2005

Parlem-ne
Joan Solà

A bans-d'ahir es va presentar solemnement a la Generalitat l'Any Coromines, que durarà fins a final del 2006. Es pretén engrescar-hi, a partir de l'any vinent, sobretot el món escolar, que és l'esperança més evident del futur d'aquesta causa nobilíssima i essencial dels nostres pobles. I els actes d'homenatge que s'han fet i que es faran als territoris de parla catalana, a l'Estat, a Europa i a les dues Amèriques serviran per mantenir viu el record i l'immens llegat del nostre lingüista universal.

Així mateix, la setmana passada es va presentar el vuitè volum de l'epistolari d'aquest homenot encara poc conegut entre nosaltres: el vuitè de vint-i-cinc que n'hi ha de programats, que seran el corpus de correspondència més ric i interessant del segle XX. Aquest volum recull 102 cartes encreuades entre Joan Coromines i Josep Maria de Casacuberta de 1926 a 1981. L'interès d'aquesta mena de textos, en el cas català, radica en gran mesura en el fet que informen, pel que fa a la nostra convulsa història política, social i cultural d'aquell segle, i sovint de manera viva i dramàtica, de molts detalls que la premsa, emmordassada, no podia recollir. El volum vuitè és d'una gran coherència perquè els corresponsals es van tenir una profunda amistat, confiança i admiració durant tota la vida, ja que tots dos tenien uns interessos bàsics dels més nobles i estimulants que podem tenir les persones: grans enamorats i profunds coneixedors de la nostra cultura i història antigues; apassionats per la investigació ben feta, com a bons fills del noucentisme; amb una idea ferma i clara sobre la comunitat de totes les terres catalanoparlants, que tots dos coneixien pam a pam; de caràcter optimista; i patriotes de pedra picada, incommovibles com ben pocs n'hi deu haver hagut al país.

I per això tots dos van realitzar projectes d'abast i ambició nacionals. Casacuberta va fundar i dirigir la prolífica Editorial Barcino, de la qual ara justament es compleixen vuitanta anys (vegeu l'exposició que hi ha al Museu d'Història de Catalunya). La famosíssima col·lecció Popular va instruir mig país; i la col·lecció Els Nostres Clàssics, la nineta dels seus ulls, l'orgull de la nostra ciència filològica, és de les col·leccions més fonamentals i més ben resoltes de la nostra història. Des de l'editorial va infondre a una llarga corrua de filòlegs l'amor a la feina ben feta. En canvi, Coromines es va llançar de ple a la tasca d'investigador: amb una capacitat intel·lectual i una tenacitat mítiques va recollir i estudiar tota la nostra llengua i els nostres topònims, una obra encara més admirable que la d'Alcover i Moll. L'optimisme que he dit ("estic convençut més que mai que superarem tots els contratemps" diu a Casacuberta l'any 1944) no pal·lia en Coromines la necessitat vital de tornar a la pàtria: "continuo amb la mateixa set de tornar a la pàtria", "jo no podria viure ni respirar si no veia que s'acosta la fi de la meva absència", li diu l'any 1947.
JOAN SOLÀ

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/nov/30/107909.htm

Més sobre En Coromines (28)

• Les mides del filòleg (JOSEP FERRER I COSTA) (testimoni, 21/07/2007)
• A mata-degolla (Sergi Sol i Bros és periodista) (testimoni, 02/04/2007)
• L'Obra Social La Caixa impulsa la catalogació de la biblioteca particular de Joan Coromines (notícia, 15/02/2007)