Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La traducció, símbol del divers i de l'univers

23-Jun-2004

A Europa falten traductors. L'Europa dels vint-i-cinc està amenaçada d'un col·lapse gegantí. Muntanyes de paperassa intraduïdes ofeguen la comunicació. En plena campanya electoral al Parlament Europeu, la manca de professionals de la traducció ha esclatat amb tota la gravetat. Encara que feia temps que tothom ho predeia, ningú no hi ha posat remei. Un cop més sembla que ha guanyat la negligència, la burocràcia, i ha perdut l'Europa de la comunicació.
Falten traductors i traductores de totes a totes les llengües, però encara n'han de faltar més, perquè un dia el català, que s'ha guanyat de sobres el reconeixement, bé serà llengua d'Europa en plenitud. Porta cent cinquanta anys de lluita contra les polítiques d'extermini dels Estats francès i espanyol. Fa un segle i mig que és llengua de traducció en les dues direccions. És capaç de traduir obres literàries de totes les llengües del món, com es posa en relleu en l'excel·lent llibre de Miquel Desclot, De tots els vents, on setanta-cinc autors s'apropen al lector català des de més de vint llengües diferents. I és una llengua dotada de traduïbilitat universal, com ho demostren els incomptables escriptors que de Ramon Llull a Carme Riera són llegits en llengües de tot el món.
El que no passarà al català és el que està passant a moltes llengües, no només al maltès, que han ingressat a Europa sense tenir traductors i intèrprets preparats. El català disposa de quatre Facultats de Traducció i Interpretació -Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Vic i Universitat Jaume I de Castelló-, on anualment es formen centenars de professionals. Per això no ens hauríem de deixar impressionar per l'argument econòmic que presenta la traducció com una despesa innecessària. No és sinó una versió dissimulada de la fal·làcia que presenta la confusió de les llengües de Babel com un càstig diví en resposta a una culpa dels humans.
Hauríem d'entendre d'una vegada que són els babèlics els qui ens volen confondre. La diversitat de llengües forma part de la condició humana, igual com la comunicació entre hu mans passa per la traducció. No és cap càstig ni cap culpa. És així. Ens varen crear així, diversos i uns. Ens hem fet així, a còpia de diversitat de llengües i de cultures i tanmateix en una sola humanitat, on totes les llengües conflueixen per la traducció. Una llengua única és una quimera creada pels devoradors de llengües i de cultures i, al capdavall, destructors d'humanitat.
No ens hauríem d'acontentar que l'entrada del català a Europa consistís en el rar privilegi de traduir la Constitució, si la Constitució ens exclou com a poble i nega al català el rang de llengua d'Europa en plenitud. Seria una victòria pírrica. Com si Felip V hagués concedit la traducció dels decrets de Nova Planta, perquè els catalans llegissin en la pròpia llengua el propòsit d'anihilar-la. Com si Franco hagués fet traduir les seves lleis en llengua vernacla, perquè tinguéssim més clar que es proposava d'exterminar-la. Si el català no entra a Europa per la porta gran, no hauríem d'acceptar el premi de consolació d'una Constitució que es deixa traduir al català però ens nega la traducció de la pròpia existència com a poble.
La manca de traductors a Europa posa en evidència la crisi de la traducció com a símbol de la mediació no només entre llengües, sinó també entre cultures, entre l'univers i el divers. No només falten professionals capaços de traduir d'una llengua a una altra. La traducció que ens manca no és tant de paraules com d'idees, no tant de textos com d'actituds. És la Traducció Mediació. L'única capaç de vèncer la incomunicació de Babel. Els debats del Fòrum de Barcelona ho han confirmat. Ho hem descobert amb la Rosa i la Núria, estudiants amb qui hem tancat el curs de traducció i literatura traduint Luisa Famos, poetessa suïssa en romanx.
Europa necessita traductores i traductors que facin mediació entre la pluralitat i la unitat. Que posseeixin aquella energia traductiva que no es troba en els diccionaris sinó en la pròpia condició humana i que és capaç de crear equivalències d'una cultura a una altra, perquè tot el que és humà és traduïble. Falten traductores i traductors capaços d'extreure de cada cultura, la pròpia inclosa, el que és propi, per fer-ho equivalent i compartible. Tenim moltes llengües amb les cultures corresponents, però tenim una sola Humanitat. Allò que fa falta a Europa és la traducció mediació que integri la nostra humanitat, la que expressem en cultura catalana, i la faci compartible amb la humanitat de totes les cultures. Aquesta és la porta per on entrarà el català a Europa.

Ricard Torrents. Universitat de Vic. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans

Ricard Torrents

Origen

http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm

Més sobre Oficialitat del català a Europa (Constitució Europea) (688)

• El Parlament Europeu menteix sobre l'ús del català (notícia, 05/12/2014)
• Urtasun: "És insultant que el català no es pugui utilitzar en el Ple d'Estrasburg" (notícia, 17/10/2014)
• Jordi Sebastià denuncià al Parlament Europeu la complicitat amb els nazis (notícia, 17/07/2014)