Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

A mata-degolla

2-Abr-2007

Opinions: A mata-degolla
Dilluns, 2 d'abril de 2007 a les 13:00
Informa: Guillem

Política
francesc_macia_39.jpegA Francesc Macià, avui, la majoria de la nostra classe política i l'àmplia majoria de tertulians i opinadors l'haguessin linxat d'haver tingut notícia que preparava un complot com el de Prats de Molló. Hagués estat tractat de boig, desacreditat i vilipendiat. Uns, des de les seves còmodes talaies d'observadors i analistes de l'actualitat, amb pedigrí catalanista, haguessin fabulat tota mena de teories sobre el descrèdit que representaria fer bandera de l'independentisme amb aquella escenografia condemnada a fracassar.

S'haguessin esquinçat les vestidures, amb paraules gruixudes i to consternat o jocós segons el cas; pontificarien sobre l'aventura descabellada; el blasmarien per somiatruites; el crucificarien per arrauxat; o simplement se'n fotrien i tractarien de ridiculitzar-lo sense mesura i amb la lleugeresa dels que xerren i xerren i no fan res més que xerrar. No els demanis que es mullin, ni un pas endavant. Són els abanderats del seny, sempre que sigui com a argument de contenció i dissuasió de qualsevol temptativa compromesa, arriscada, arrauxada. Els altres, bé, ja no cal ni esmentar-los. Almenys no enganyen a ningú.

Joan Coromines, l'èpic lingüista i patriota, el català de pedra picada, també era un dels homes de Macià. El savi més gran que mai no ha tingut aquest país, l'home que ens ha deixat un llegat més enorme com a científic de la llengua, una de les escasses personalitats que ho ha donat tot i més pel país, tenia aquella cèlebre frase que deia "Menys erudició i més suc de cervell". Constato que aquesta és una de les frases que més s'escau a nombrosos tertulians i columnistes, amb honroses excepcions de diferent signe. Impulsiu Coromines? Sí. Arrauxat? També.

Aquest seny malentès ens fa mesells, covards, mercaders de fireta. Coromines caminava amb l'esquena doblegada pels titànics esforços que havia fet en el decurs d'una llarga vida d'inveterat caminant i muntanyenc. Però mai no va deixar de caminar ni de somiar. Aquests a que em refereixo també dobleguen l'esquena. Però és a causa d'un exercici de genuflexions de penitents a la romeria. El seu sant i senya és servils amb els poderosos i implacables amb els febles.

Martí i Pol té un poema preciós. La primera estrofa fa "També per tu que els anys et passen / sense malmetre't gens les mans, / per tu que mires sempre enrere / perquè et fa por mirar endavant". Hi ha encara una penúltima estrofa que se'm fa avinent quan els escolto un dia i un altre amb les seves sentències de setciències i aires alliçonadors "També per tu que tens la norma de moure't sempre al grat del vent / tu que quan parles dels qui lluiten / en dius sovint la pobra gent".


Sergi Sol i Bros és periodista
Sergi Sol i Bros és periodista

Origen

http://www.racocatala.cat/articles/13838

Més sobre En Coromines (28)

• Les mides del filòleg (JOSEP FERRER I COSTA) (testimoni, 21/07/2007)
• A mata-degolla (Sergi Sol i Bros és periodista) (testimoni, 02/04/2007)
• L'Obra Social La Caixa impulsa la catalogació de la biblioteca particular de Joan Coromines (notícia, 15/02/2007)