Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

MOSSÈN JOSEP PLAJA I MATEU

29-Dec-2007

MOSSÈN JOSEP PLAJA I MATEU
EFC | dissabte, 29 de desembre de 2007 | 15:42h

MOSSÈN JOSEP PLAJA I MATEU, FERM DEFENSOR I ÀNIMA DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE BELL-LLOC

Deu dies abans del darrer Nadal va tenir lloc a l'església de Santa Maria del Mar, de Palamós, els funerals -presidits per el Bisbe de Girona i acompanyats per una vintena de preveres- per l'ànima de Mossèn Josep Plaja i Mateu, exprofessor del Santuari-Col.legi de Santa Maria del Collell, llicenciat en dret canònic per la Universitat de Navarra, membre de la Curia Diocesana i fins ara rector de la Parròquia de Sant Mateu de Vall-llòbrega i del santuari de Nostra Senyora de Bell-lloc, de Palamós. Uns alumnes de catequesi de la parròquia i una de les mares, el van trobar mort a l'església a causa d'una fallada cardiovascular.
El seu amor per Jesucrist i per el poble de Déu, el va compartir amb una defensa aferrissada de la nació catalana. Les seves paraules, les seves ensenyances de religió a les escoles, els seus escrits al diari "La Proa del Baix Empordà" amb la firma "Josep, prevere i germà vostre" i la seva tasca parroquial van ser un exemple de la predicació de la paraula de Déu i sempre en favor de la justícia social i la pau. Profundament implicat en el patiment dels seus feligresos, sempre tenia paraules i accions necessàries per ajudar i donar ànims. Fundador del Casal Palamosí i de l'Associació de Famílies Cristianes, de Palamós, va portar a terme un ampli ventall d'activitats culturals, artístiques i de lleure que, avui més que mai, trobem a faltar.
Si actualment podem pujar al santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc -LA LLAR DE DÉU I DE LA VERGE MARIA NO ES COMPRA NI ES VEN- és gràcies a la tenacitat del seu treball i a una lluita implacable per salvar el santuari d'una injusta i pretesa privatització. Una lluita que fa trenta anys que dura. Va patir molt i no sempre va tenir el suport dels qui més el podien ajudar. Mai es va doblegar per deixar de defensar la justícia i la llei de Jesucrist. Moltes vegades va ser més apartat que escoltat, però, mai com ara la seva lluita i el seu missatge tenen tanta ressonància. L'escriptor Gerard Prohias escriu i ens recorda a "La Proa del Baix Empordà" que va ser Mossèn Plaja "QUI PRIMER ENS VA ANOMENAR PARAULES COM SOCIALDEMOCRACIA,DIADA NACIONAL O LLIBERTAT, EN EL SENTIT MÉS POLÍTIC DE LA PARAULA. A CAUSA, SUPOSO, DELS SEUS ESTUDIS DE DRET CANÒNIC A NAVARRA, TAMBÉ D'ELL VAIG SENTIR PER PRIMERA VEGADA LA PARAULA
EUSKADI. AL CASAL, LES CLASSES DE CATALÀ QUE HI PROGRAMAVA(ALESHORES UNA LLENGUA BANDEJADA, NO HO OBLIDEM!) I LA MINSA, PERÒ FÈRTIL, BIBLIOTECA EN LA NOSTRA LLENGUA QUE HI APLEGAVA, ENS VA INICIAR A MOLTS EN LA PERSECUCIÓ DE LA BELLESA AMAGADA RERE LES FRASES DE JOSEP PLA O JOSEP M. DE SAGARRA. I TAMBÉ DEL TOCADISCOS QUE ALLÀ HI HAVIA SORGIA INÈDITA LA VEU DE RAIMON O LLUÍS LLACH. COSES QUE ARA PODEN SEMBLAR NORMALS,ALESHORES NO HO EREN GENS." I jo voldria afegir: "Estimat Mossèn Plaja, vares revitalitzar l'església i la parròquia de Vall-llòbrega que ara ja torna a tenir escola. És un poble jove amb arrels de pagesia, amant de la tranquilitat, la naturalesa i el paisatge i que has deixat quan més te necessitava, però, Déu Nostre Senyor a qui tu tant vas estimar romandrà al costat dels teus feligresos que, entre tots, agafarem la torxa que ens has traspassat."
Per aquest motiu voldria demanar a la gent de Palamós, Sant Joan de Palamós, Vall-llòbrega i de tots els pobles dels voltants, acudeixin a les misses periòdiques i actes de romiatge al santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc. No solament per devoció a la Mare de Déu en el santuari que es troba als peus de Montagut i que ja existia al segle XIII, sinó també per recordar i donar suport a Mossèn Josep Plaja que tant va treballar i lluitar per aconseguir que el santuari romani, per sempre, obert a tothom i que si tornin a celebrar els aplecs que, antany, tanta escalfor popular varen tenir. Voldria fer si m'ho permeten una petició als alcaldes d'aquesta zona del Baix Empordà i d'una manera especial a la senyora Maria Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós, i al batlle de Vall-llòbrega als quals els hi demano com ja ho han fet altres ciutadans, la dedicació d'un carrer o una plaça, una placa recordatòria en un lloc de Palamós i Vall-llòbrega, així com un bust a la plaça del santuari de Santa Maria de Bell-lloc.
ENRIC FIGUERAS
ENRIC FIGUERAS. PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/76356/

Més sobre Figures i personatges (1155)