Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

'Katalonien' a la fira de totes les fires

1-Dec-2004

Un llibre publicat en alemany per a la promoció de la cultura catalana

'Katalonien'
a la fira de
totes les fires

Ricard Torrents

Hi ha llibres que neixen amb l'estrella de l'oportunitat. Com aquest que diu a la contracoberta: "La singularitat de Catalunya, que es reflecteix sobretot en la pròpia llengua i la pròpia cultura, juntament amb la seva situació a la perifèria de l'Estat espanyol i amb el seu desenvolupament econòmic particular, justificarien perfectament l'existència d'un Estat propi per a aquesta «comunitat autònoma», que s'autocomprèn com a nació. Catalunya, però, es troba en la situació d'una coexistència pacífica, encara que no lliure de tensions, amb l'Estat espanyol. Això ha complicat el reconeixement de la singularitat de Catalunya en el pla internacional".
Diríeu que, després de Guadalajara, està pensat per a l'oportunitat de Frankfurt. Es tracta, en efecte, del llibre en alemany Katalonien. Tradition und Moderne [Catalunya. Tradició i modernitat], que acaba de publicar el Centre de Comunicació Científica, adscrit a la Universitat de Tubinga i dirigit pel mediador cultural Rafael Sevilla. El publica l'editorial Horlemann en una col·lecció dedicada a les relacions d'Europa amb països emergents del món. Catalunya hi ha estat inclosa amb tota l'amplitud i la complexitat d'un país europeu.
La nòmina dels autors alemanys i dels catalans, alguns residents fora de Catalunya, comprèn politòlegs i tecnocientífics, historiadors i economistes, urbanistes i comunicòlegs, lingüistes i filòsofs, crítics culturals i juristes: Oriol Bohigas, Manuel Cardona, Salvador Cardús, Matthias Chardon, Marc Domingo Gygax, Carles Duarte, Ramon Farrés, Michael Gerner, Salvador Giner, Jordi Jané, Josep R. Llobera, Joan Majó, Andreu Mas-Colell, Isidor Marí, Horst Mehrländer, Ulisses C. Moulines, Dieter Oberndörfer, Manel Ollé, Jordi Pujol, Xavier Pujol Massana, Xavier Rubert de Ventós, Rafael Sevilla, Tilbert Dídac Stegmann, Jordi Suriñach, Ricard Torrents, Santi Umberti, Ramiro Xavier Vera-Fluixà, Andreas Wesch.
Sembla un llibre fet exprés des d'ara i des d'aquí per a la promoció exterior de la cultura catalana. És d'aquells llibres que estoven el terreny i conviden a saber-ne més. Traduït al castellà, hauria servit per a Guadalajara. Ara pot servir per a la Fira del Llibre de Frankfurt, cita imminent, tant si cau el 2005 com el 2006 o el 2007, alhora que prou distant per evitar la improvisació. Els meridionals tenim a l'Europa central la reputació d'improvisadors. Ens reconeixen capacitat de treure recursos d'última hora, però ens veuen poc previsors. És un estereotip nacional, com ho és el nostre: els veiem segurs i sistemàtics, però rígids i capquadrats. Si des d'ara es preparés l'esdeveniment cultural de Frankfurt, a més de contradir el prejudici posaríem els fonaments de l'èxit de la promoció del llibre en català a la fira mare de totes les fires de llibres.
Bé o malament tenim el català reconegut a Europa, però ja ho advertia Joan Fuster: "Puix parla català, vejam què diu". A Europa ja saben que parlem català. Ara volen saber què diem en la llengua que tant estimem. Esperen que els fem saber què llegeixen els deu milions d'europeus de cultura catalana i què escriuen els escriptors en català de novel·la, poesia, assaig, estudi científic, periodisme literari.
La mediació privilegiada és la traducció. Frankfurt ofereix el més gran aparador i la més gran superfície de mercat de compra-venda de llibres per traduir del català o al català. Un llibre traduït a l'alemany multiplica les possibilitats de ser traduït a altres llengües d'Europa, on gaudeixen d'elevats percentatges de lectors. No és només l'anglès la via de mediació. A les universitats d'Alemanya funciona la xarxa de lectorats de català més extensa del món. Són els millors agents de mediació.
Catalunya s'ha de fer més visible a Europa i el llibre Katalonien. Tradition und Moderne és un preàmbul ideal per introduir al coneixement de les realitats d'un país que, vist d'allà estant, "s'autocomprèn com a nació" i "reflecteix la seva singularitat sobretot en la pròpia llengua i la pròpia cultura". Constitueix una excel·lent actualització del "què cal saber dels catalans d'avui", un poble de l'Europa dels 25 Estats, marcat pels mals auguris de la depredació globalitzadora.
Si llibres com Katalonien, inspirats en el propòsit de mediar entre cultures, són sempre útils, aquest ho és en grau màxim. Arriba en el moment precís, quan la cultura catalana necessita nous instruments de projecció exterior. No solament amb la vista posada en horitzons culturals immediats com el de Frankfurt, sinó en horitzons tots azimuts, que incloguin també les branques la cultura mediàtica de masses que ens permeten de presumir, com el futbol i la gastronomia, però que també necessiten la mediació del llibre.
Justament el seminari sobre Catalunya: ciència, cultura i economia (Katalonien: Wissenschaft, Kultur und Wirtschaft), base del llibre que comento, es va tancar homenatjant un dels pioners de la mediació entre Catalunya i Alemanya: l'escriptor Antoni Pous i Argila (1932-1976), primer lector de català a l'Alemanya de la postguerra, traductor al català de dos dels més grans i més tràgics autors de l'Alemanya del segle XX, el poeta Paul Celan i el pensador Walter Benjamin, traductor a l'alemany d'una antologia dels millors poetes catalans del segle XX, de Maragall a Martí i Pol, i autor d'unes Informacions per a alemanys sobre Catalunya, d'un remot 1970, quan aquí encara es practicaven les polítiques que es proposaven liquidar la cultura catalana. Uf! Que a poc a poc, oi, Toni Pous? Eppur si muove.



Ricard Torrents. Professor i escriptor. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans


Ricard Torrents

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/des/01/c30101.htm

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)