Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Debat lingüístic
imprimir Imprimir

Montilla parla d'economia

Diari Avui - Francesc Cabana 18-Jul-2004

E l passat dia 12 de juliol, José Montilla, ministre d'Indústria, Comerç i Turisme del govern espanyol i exalcalde de Cornellà, va pronunciar una conferència convocada pel Cercle Financer en els locals de la Caixa d'Estalvis i Pensions, a la Diagonal de Barcelona. Hi vaig anar amb interès, ja que no l'havia vist mai directament i es tracta d'un personatge interessant, al marge d'afinitats polítiques. En acabar me'n vaig anar força sorprès i una mica decebut. M'agradaria explicar per què.
Començo per la qüestió de l'idioma. Ricard Fornesa, president de La Caixa, el va presentar en català i posant-lo pels núvols. Montilla li va agafar la paraula en el mateix idioma per passar a llegir íntegrament en castellà el text de la conferència. A l'hora del col·loqui va contestar sempre en la llengua del que preguntava, inclòs un que se li dirigí en castellà amb un claríssim accent de Sant Gervasi -som uns mesells!-. En conjunt, quatre a un a favor del castellà. El canvi brusc d'un idioma a l'altre per part del conferenciant es pot atribuir al fet que la redacció del text es fes al ministeri de Madrid i que allí no deu tenir secretariat en la nostra llengua. És una suposició.
El ministre va parlar sobre l'economia del coneixement. Advertí al començament que havia dubtat entre un tema general o parlar sobre la política industrial del govern del qual forma part, però s'havia decidit pel primer, ja que donava per conegut el segon. Em sembla que es va equivocar, si és que ho pensava així. Les 300 persones que l'escoltaven tenien ganes de rebre informació d'un ministre que toca de prop els seus interessos particulars i els col·lectius de Catalunya. Es va comprovar a l'hora del col·loqui. El tema triat va ser acadèmic al 100%, més aviat pesat -com ho són tots els discursos acadèmics- i relativament poc original. Em va fer la impressió que ja havia escoltat aquest discurs, fa 8 o 9 anys, quan es parlà per primera vegada de la revolució que suposava el coneixement que els nous sistemes tecnològics posen al nostre abast. Hi va haver moments en què vaig pensar que no era un escrit seu, sinó preparat per un professor d'universitat que treballi a les seves ordres. Va ensopegar un parell de vegades, per exemple, en la lectura del text al trobar-se amb una paraula complicada, que no dominava, com és "exògena". És important que un ministre d'Indústria digui aquelles coses que enllacen amb la modernitat de l'economia, però tampoc cal ser ministre d'Indústria per a dir-les, ja que es tractava de fets i d'opinions absolutament compartits per tota la intel·lectualitat del món desenvolupat.
Va ser un discurs molt poc d'esquerres, és a dir, amb poc contingut d'idees polítiques al darrere. Vaig rebre la mateixa impressió quan vaig escoltar Miguel Sebastián, director de l'Oficina Econòmica de la Presidència del Govern, en una conferència pronunciada en el mateix lloc, pocs dies abans de ser nomenat. La podia haver pronunciat amb èxit en una aula universitària. Però Sebastián és un home d'estudis i Montilla té fama d'home d'acció. Potser l'exalcalde de Cornellà tenia por d'espantar els financers i empresaris que tenia al davant, però aquests esperen dels polítics que parlin com a polítics i no com a professors.
La pregunta que planava en l'ambient dels que l'escoltàvem era: què aconseguirà l'economia catalana d'un govern que té el mateix color polític que el del primer partit a la Generalitat de Catalunya i al secretari d'aquest partit en el govern de l'Estat, en un ministeri econòmic? És evident que les peticions fonamentals catalanes passen per Madrid, incloses la del català com a llengua europea, o així ho crec jo. Podem fer un balanç positiu dels darrers 23 anys, en els quals pas a pas, i del no-res, l'autonomia de Catalunya s'ha anat consolidant, amb les competències que li atorgava l'Estatut i d'altres que no li atorgava -els Mossos d'Esquadra i el Port de Barcelona, per exemple-. Fins ara, el govern de Catalunya havia de jugar a la contra, aprofitant els moments de feblesa del govern central -quan no tenia majoria absoluta-, amb el PSOE i amb el PP. Però ara ho té tot a favor. D'aquí l'esperança latent en moltes persones, fins i tot aquelles que no van votar els actuals governs central i autonòmic, però que esperen millores per a Catalunya. Benvingudes siguin, les porti qui les porti. Diners, per exemple, per al finançament públic, per a la sanitat, per a l'ensenyament. O infraestructures. O noves competències econòmiques.
D'aquí la meva decepció personal. Montilla va manifestar en el col·loqui que sí, que Catalunya estaria contenta amb alguns canvis que arribaran, però va venir a dir que "las cosas de palacio van despacio". Evidentment, el tema escollit per a la conferència no era per imaginar-se grans revelacions. Però tot i això, esperava alguna cosa més que el parell d'ullets de complicitat que va fer al final de l'acte. És lògic preguntar-se si no va triar un tema absolutament asèptic -l'economia del coneixement- per no complicar-se la vida i fugir d'estudi.
Si fos responsable del Cercle Financer, demanaria a José Montilla, ministre d'Indústria, que es comprometi per venir de nou a parlar d'aquí a un any. Però res de temes acadèmics, sinó de realitzacions, que són les que l'han caracteritzat en la seva trajectòria política.

Diari Avui - Francesc Cabana

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?htt...

Més sobre Curiositats (32)