Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Notí­cies > Institucions i entitats de defensa de la llengua i campanyes lingüístiques
imprimir Imprimir

“Tenim la sort que la realitat és molt tossuda”

Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard 19-Ago-2012

Muriel Casals Presidenta d'Òmnium Cultural
“Tenim la sort que la realitat és molt tossuda”
19/08/12 02:00 - barcelona - Valèria Gaillard
[Muriel Casals, a la seu d'Òmnium Cultural, aquest estiu Foto: QUIM PUIG.]
Muriel Casals, a la seu d'Òmnium Cultural, aquest estiu Foto: QUIM PUIG.
1
Canals relacionats

Canal: Entrevistes

La nostra feina és incorporara a la catalanitat més i més persones, també
els nous catalans

El 2012 haurà estat un any important per a Òmnium Cultural. L'entitat no només acaba de celebrar els 50 anys de vida, sinó que recentment ha rebut dos guardons de pes: la medalla d'honor del Parlament i el premi nacional de cultura en projecció social de la llengua concedit pel CONCA. L'economista i professora Muriel Casals i Couturier (Avinyó, 1945) n'és la presidenta des del 2010.
Com rep aquest doble guardó?
Per a nosaltres representa molt. Els fet que haguem celebrat cinquanta anys ha fet que fins el Parlament de Catalunya ens hagi tingut presents atorgant-nos la medalla d'honor; i el premi nacional de cultura per la difusió de la llengua catalana, l'entenem com un reconeixement i un estímul per continuar treballant. Constatem que encara hi ha molta feia a fer per la defensa de la llengua i que hi ha agressions malgrat que fa anys que vivim en democràcia.
Justament, el pare Massot, quan va rebre fa poc el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural, en el seu discurs de recepció va fer esment al moment tan complicat pel que fa la situació del català.
El més preocupant és en l'àmbit de l'educació. Hi ha el front al País Valencià, on cada any hi ha milers de famílies que demanen per als seus fills la línia en valencià i des del govern se'ls diu que no hi ha plaça. Pel que fa a les Illes, s'ha trencat un consens que havia funcionat durant molts anys. Com a Catalunya, tenien el mecanisme de la immersió lingüística, i com que funciona, el rebutgen i ara volen que hi hagi dues línies separades. Altre cop la societat mallorquina ha reaccionat d'una manera rotunda apuntant els fills a la línia catalana, però des del poder polític s'està intentant violentar el comportament dels ciutadans. Aquí, com que el sistema polític és favorable, intenten usar algunes famílies o abusar-ne a través del sistema judicial, incitant-les a demanar l'educació en castellà fent aquesta trampa d'acollir-se al dret individual.
Què li sembla el fet que un estat contrari al català, com el francès, hagi acceptat establir el nom català del Canigó?
Segurament estan canviant les sensibilitats. Tenim la sort que la realitat és molt tossuda i hi ha molta gent a França que del Canigó en diu Canigó. Feliçment, els representants de les institucions franceses han assumit la realitat. Però aquest gest no només significa recuperar el nom català de la muntanya quan es parla en francès, sinó també el fet que a tots els francesos, quan llegeixin Canigó, els passarà pel cap que hi ha una altra llengua que es parla en aquest territori, que és el català.
A l'hora de defensar el català a l'estranger, quina creu que és l'estratègia principal?
Bàsicament es pot defensar a través de l'èxit de la nostra literatura, i no només l'antiga –Ramon Llull i Ausiàs March–, sinó que tenim escriptors contemporanis de gran talla. En aquest sentit, s'ha de remarcar l'èxit de Jaume Cabré, que és un dels gran escriptors actuals que escriu en català i que té la seva obra traduïda a moltes llengües.
El PP va acusar Òmnium de caure en una “deriva independentista” i es va abstenir en el vot per la medalla d'honor. Què n'ha de dir?
No se'n pot dir deriva independentista del fet que cada vegada hi ha més catalans que pensen que la millor relació amb Espanya pot passar per una separació política per consolidar un futur bon veïnatge. I això és una realitat una evolució que està succeint avui, encara que a alguns no els agrada.
Els darrers anys, Òmnium ha anat progressivament incrementant el nombre de socis.
Estem arribant gairebé als 30.000. En realitat, més que els premis, els socis són el reconeixement bàsic, tant les persones que fa anys que donen suport a Òmnium com d'altres que s'incorporen a una entitat que pensen que fa una bona feina per la llengua i per la cultura.
Heu incorporat joves?
Dels socis recents hi ha una proporció cada vegada més alta de gent jove, als quals dediquem una atenció especial, sense menystenir, és clar, els grans. És molt important comptar amb els joves que tenen empenta i una gran capacitat de disponibilitat que dóna força i vida a l'associació. Les juntes territorials d'Òmnium estan plenes de cares molt joves.
En el procés cap a la independència, quin paper creu que ha de jugar Òmnium?
Nosaltres som una entitat cultural i, per tant, no ens pertoca donar consignes polítiques. La nostra feina és incrementar el sentiment de catalanitat entre els catalans de sempre i també els nous catalans, que representen una part important de la població. Molts d'ells no saben ben bé què vol dir ser català; per tant, la nostra feina és incorporar a la catalanitat més i més persones.

Darrera actualització ( Diumenge, 19 d'agost del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Edició Nacional 19-08-2012 Pàgina 25


Diari El Punt Avui - Valèria Gaillard

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/articl...

Més sobre Òmnium Cultural (182)