Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Condicionants

5-Set-2010

PLAÇA MAJOR
Condicionants
05/09/10 02:00 - Edgar Illasemail protegit
La situació política de la llengua i del país fa que, com ha observat sovint Francesc Serés, la literatura catalana sigui sempre susceptible de ser llegida com a al·legoria nacional

En el món literari català es parla sovint de la qualitat de la nostra literatura. La idea assumida és que hi ha un patró de qualitat europeu, o universal, i que el valor de moltes obres de la nostra tradició supera amb escreix aquest nivell. Tanmateix, com a mínim tres factors s'interposen en aquesta tasca de valoració. En primer lloc, la situació política de la llengua i del país fa que, com ha observat sovint Francesc Serés, la literatura catalana sigui sempre susceptible de ser llegida com a al·legoria nacional. Encara que les obres parlin de Rússia o de Bagdad, la problemàtica política s'insereix en els textos de manera sinuosa però inevitable. Sembla com si els catalans estiguéssim condemnats a parlar de Catalunya fins i tot, o sobretot, quan en volem marxar.

Un altre obstacle és que la nostra posició geopolítica semiperifèrica ha determinat que no hi hagi producció original de formes literàries o de pensament. Aquí reproduïm allò que prèviament ha estat fet en altres latituds. Això no és cap raó per treure mèrit als nostres textos, però la condició és inapel·lable: la influència del pensament i la literatura anglosaxons, francesos o alemanys és pràcticament unilateral, ja que ells exporten molt més que no pas importen i nosaltres fem a la inversa.

Finalment, l'omnipresència del turisme ha fet que la literatura també estigui subordinada a la lògica productiva d'aquesta indústria. Això ha provocat el risc que els retrats literaris de paisatges immediatament funcionin com a tècnica de promoció local; que les recuperacions de memòria històrica funcionin com a mers monuments al passat; que les experiències contemplatives es converteixin en jocs de platja; que els amors impossibles siguin meres aventures d'estiu; o que les narracions de drogues i perdició semblin una prolongació d'una nit de discoteca. La banalització de la societat de consum ha eliminat tota experiència del que és sublim.

Per això, des d'un punt de vista crític, la qualitat estètica de la literatura catalana no depèn de cap valor inefable i suposadament universal, sinó més aviat de la manera com cada obra negocia amb aquests tres condicionants i amb d'altres que vagin sorgint.
Darrera actualització ( Diumenge, 5 de setembre del 2010 02:00 )
Edgar Illas

Origen

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/254762-condicionants.html

Més sobre Literatura (1111)

• 30 anys de “Pedra de tartera” (Joan Josep Isern) (testimoni, 13/12/2014)
• El Tempir presenta ‘La Melodia del desig’ (notícia, 19/11/2014)
• LA “POESIA COMPLETA” DE BLAI BONET JA ÉS A LES LLIBRERIES (Jaume Mateu i Martí) (testimoni, 18/11/2014)