Sindicació RSSc/ d’en Serra, 13, edifici Can Fondo, 07400 Alcúdia
Tel.: 00 34 971 897 116
'HORACIANA' de nicolau dols
10-Set-2010
'HORACIANA' de nicolau dols
bielmamengual | divendres, 10 de setembre de 2010 | 08:31h
Quina congruència més gran: arribar a Formentor, la casa d'escriptura de Miquel Costa i Llobera, i poder llegir una horaciana d'ara mateix, escrita per l'amic i poeta Nicolau Dols amb tota la força, l'energia, l'arravatament i el sarcasme crític d'un sensible del segle XXI.
ALS JOVES
Fills d’una raça pertorbada i botxa
que unia usura amb ímpetu,
no bravegeu de vostra sang… Oprobi
per qui no n’és apòstata!
Per honra té esser bord. Son cor espuri
sols té arrels endogàmiques
que fan forat dins l’eixutor dels avis
per beure’n saba pútrida.
Per ell és pàtria una buidor coberta
de corrupció política,
de camps de golf, de costa destrossada
i d’ambició turística...
Enfora, oh joves, d’aqueix centre endogen
a on la lluita bàrbara,
jugant la vida i mort de llengua i terra
se’n fa festa sacrílega.
Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria
la multitud embriaga-s’hi
tumultuosa, contagiant-se amb febres
de decadència estúpida...
Enfora, enfora del variat prosceni
la mímica faràndula
que encara furga pels femers, cercant-hi
la riallada pública.
Llavis i orelles corromputs d’aroma
de les cançons indígenes,
no mantingueu el cançoneig imbècil,
rebuig de lletra i música!
Fills d’una raça curta de paraules
i de gambals curtíssima,
no us encanteu amb les buidors lluentes
d’una eloqüència frívola.
És la bambolla de sabó, que inflant-se
al buf d’un nin, esplèndida,
s’irisa al punt, mes a l’instant no forma
ni sols gotes efímeres.
Alluny d’aquí la inanitat rotunda
de subvencions genèriques,
i els intel·lectuals de full diari
de traducció automàtica!
Deixau de ser qui sou; alliberau-vos
de la tara genètica
que amb èmfasi us fa lloar el que és vostre,
fins les mateixes úlceres...
Deixau de ser qui sou, feis-vos enfora
d’aquesta llar històrica
sens horitzons. Volau sobre les terres
ben lluny, amunt com l'àguila!
Ella ama el niu de les maternes roques,
però amb gran vol arranca-s'hi
i, travessant mil horitzons, domina
espais de llum esplèndida.
Per planes, mars, abismes i muntanyes,
amb vista potentíssima,
tantost afina desitjada presa,
impetuosa llança-s'hi
de la regió del llamp. Mes no trasmuda
d'essència l'au indòmita.
Ans bé, de tot lo que trescant aferra,
gustant-ne fibres íntimes,
se n'assimila la potència, i torna
cap a son niu més àguila.
Biel Mesquida Amengual
Origen
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/177252
Més sobre Literatura (1111)
- 30 anys de “Pedra de tartera” (Joan Josep Isern) (testimoni, 13/12/2014)
- El Tempir presenta ‘La Melodia del desig’ (notícia, 19/11/2014)
- LA “POESIA COMPLETA” DE BLAI BONET JA ÉS A LES LLIBRERIES (Jaume Mateu i Martí) (testimoni, 18/11/2014)