Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Algunes preguntes i alguns intents de resposta sobre la situació de la llengua catalana a l’ensenyament no universitari

16-Dec-2011

Algunes preguntes i alguns intents de resposta sobre la situació de la llengua catalana a l’ensenyament no universitari
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 16 de desembre de 2011 | 23:29h
Massa vegades sentim a dir que el català és l'única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles "víctimes" (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot arribar a presentar com a vícitma i al revés, com les vícitmes són presentades com a botxins quan intenten aixecar el cap!); i molts els que hi estan a favor, perquè és una manera d'enfortir el discurs, a voltes cofoista, de l'anem avançant...

La realitat, però, és molt més complexa, i en aquest apunt, mitjançant autopreguntes, intentem explicar-la un xic...

- Es pot afirmar categòricament que el català és realment la llengua vehicular a l’ensenyament no universitari a Catalunya?

En general, podríem dir que l'ensenyament no universitari a Catalunya és en català (en occità a la Vall d'Aran), sobretot si ho comparem amb la situació que teníem al començament de la dècada dels 80 del segle passat. Dit això, però, cal tenir en compte que aquesta afirmació és més que matisable. Ningú no pot negar -només cal recórrer a l'experiència de molts dels nostres fills- que hi ha encara, en segons quins contextos, professors que o bé fan directament les classes en castellà o bé que canvien de llengua (és a dir, es passen al castellà encara que comencin les classes en català) quan algun alumne els parla en una altra llengua (i independentment del nivell de català de l'alumne en qüestió). És evident que aquest fet passa més en contextos en què l'alumnat no és majoritàriament catalanoparlant, passa més a cicle superior de primària que no pas a l'educació infantil i als altres cicles de primària, passa més a la secundària obligatòria que a l'educació primària, passa més a la formació professional que no pas al batxillerat, en el cas de l'ensenyament no obligatori...

I, per què passa? Doncs senzillament perquè molts docents no fan un ús professional de la llengua, i fan el mateix que farien com a ciutadans al carrer, usar el castellà davant d'una persona que no s'identifica com a membre del grup catalanoparlant..., malgrat que hi hagi un normativa que arrenca dels anys 80 que ens recorda el paper fonamental que té l'ensenyament no universitari com a garant del dret de tots els alumnes de conèixer i poder usar la llengua catalana. Vull creure que aquests són la majoria dels professors que fan les classes en castellà (també deu haver-hi qui ho fa en castellà per ideologia o per incapacitat -espero que aquests dos casos siguin els menys nombrosos...). Tampoc no em voldria oblidar dels “ben intencionats”, els del bon “rotllo”, que parlen en castellà amb els alumnes per “guanyar-se’ls” o perquè són “pobres immigrants” que prou feina tenen (no veuen, és clar, que amb aquesta actitud, autojustificativa, l’únic que fan és anar contra els alumnes, negant-los el dret a conèixer i usar la llengua catalana).

En aquest punt, ens podríem preguntar quina formació inicial -i en molts casos continuada- han tingut aquests docents sobre la importància dels usos lingüístics (favorables a la llengua catalana).





- La diversitat de llengües i de cultures a les nostres aules pot anar a favor o en contra de la llengua catalana?

En aquest moment, tenim alumnes procedents de més de 165 estats. És difícil precisar quantes llengües es parlen a les nostres aules. Moltes famílies amaguen la seva llengua d'origen, com seria el cas de les de procedència ameríndia, perquè en els seus països d'origen ja els van "culpabilitzar" per no parlar la llengua oficial; perquè pensen que per a nosaltres dir el nom d'una llengua, per exemple, africana, no ens diu res; perquè no saben si la seva llengua pot ser considerada com a tal -mots xinesos no parlen mandarí, sinó que parlen altres llengües xineses, que ells anomenen únicament com a dialectes-... En un estudi fet a les aules d'acollida el curs 2009-2010 a uns 19.000 alumnes (la major part de l'alumnat que ha assistit a les aules d'acollida i bona part de l'alumnat nouvingut que hi havia al sistema educatiu del Principat de Catalunya), sabem que en aquest col·lectiu hi ha, com a mínim, parlants de 106 llengües diferents.

És evident que aquesta diversitat reforça la idea que cal una llengua comuna, una llengua de cohesió, que a l'escola aquest paper només l'ha (l'hauria) de fer la llengua catalana...



- La presència d'alumnat nouvingut llatinoamericà pot capgirar encara més els usos lingüístics a favor del castellà?

En aquest estudi que hem citat, el nombre d’alumnes que declaraven que tenien el castellà com a llengua familiar no arribava ni al 40% d'aquest col·lectiu d'alumnes nouvinguts... És cert, però, que en contextos en què la presència de persones castellanoparlants, producte de les immigracions estatals de la segona meitat del segle XX, és molt elevada, el castellà s'ha vist reforçat en contextos informals com és el pati..., sobretot si no s'intervé mínimament en els usos lingüístics en activitats d'aquest tipus, que haurien de ser tan educatives com el que es fa a les classes. Hi ha un fet curiós, però, molts alumnes de procedència sud-americana no s'acaben de veure reflectits amb l'espanyol peninsular que s'ensenya en les nostres escoles (sobretot si hi ha -mals- professors que s'entossudeixen a corregir-los les seves variants del castellà!).



- Què podem fer per prestigiar la llengua, en aquest cas especialment entre els infants i joves?

Evidentment, malgrat que no ens agradi, no podem comparar la força social de l'anglès, del francès, de l'espanyol... amb el català... Aquestes primeres llengües són absolutament necessàries per viure en els contextos en què són llengües oficials... El català és prescindible en el seu propi territori. De fet, les sentències dels tribunals espanyols ens recorden que el català no podia ser ni llengua preferent!!!! a casa seva.

Malauradament han estat pocs els àmbits en què el català ha estat primera llengua (els mitjans de comunicació públics catalans, la llengua de l'administració -on tothom, però, ha pogut fer servir sempre el castellà i amb llacunes tan importants com és el poquíssim ús del català a la justícia-, la toponímia i l'escola), per tant, per molta feina que s'hagi fet a l'escola (que quedi clar que se n'ha fet molta!), segurament és insuficient per capgirar uns usos lingüístics adquirits en altres períodes polítics i una demografia que no és favorable al català (tot i que és cert que hi ha hagut un transmissió intergeneracional a favor del català: hi ha més gent que parla en català als fills que no pas van parlar-lo amb els pares). Per això han estat iniciatives tan interessants els Plans Intensius de Normalització Lingüística (1984-1997) i els Plans Educatius d'Entorn (2004-?), on s'ha sabut relacionar llengua i societat. L'escola és molt potent (no tant com fa unes dècades, és clar), però no és omnipotent...

A part de les condicions clarament adverses, ha fallat d'una banda el model (quanta gent manté la llengua davant d'un interlocutor que no la parla, però que en teoria t'entén?, quin és el model d'ús de la llengua dels mitjans de comunicació? i dels polítics? , quina continua sent la llengua de molts professionals, com metges, advocats?...). I, d'una altra, l'oferta en català: en quina llengua consumeixen els nostres joves, entre d'altres coses perquè hi ha més oferta, mitjans de comunicació, música, recursos a la xarxa, oci...?

Si no ets funcionari -i encara prou feines-, realment és necessari usar el català? Passa res si un botiguer et respon en castellà? O un mecànic? O una infermera o un metge d'un centre de salut privat? El problema és el de sempre: es pot viure perfectament a Catalunya sense haver de dir ni un mot en català (potser ara hem aconseguit, en part, que sigui necessari entendre'l!)...
Pere Mayans

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/210884

Més sobre Llengua i ensenyament (312)

• El Pacte per l'Educació aposta per una escola en català (notícia, 27/08/2014)
• Fins que els humiliats deixem de ser-ho (Xavi Sarrià) (testimoni, 25/07/2014)
• Ara més que mai (Marina Ferriol Torrejón) (testimoni, 24/06/2014)