Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Maite Carranza, Narcís Comadira i Jordi Puntí expliquen a Vic la seva experiència a Frankfurt

Vilaweb 11-Dec-2007

DIMARTS, 11/12/2007 - 17:41h
Maite Carranza, Narcís Comadira i Jordi Puntí expliquen a Vic la seva experiència a Frankfurt
Divendres, 14 de desembre a les 8 a la Central

El proper 14 de desembre a les 8 del vespre la Central de Vic acollirà la conferència ?Vine a Frankfurt. Els escriptors parlen de l?experiència alemanya? a càrrec de Maite Carranza, Narcís Comadira i Jordi Puntí. La Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l?Institut Ramon Llull i els Serveis Territorials a Vic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha impulsat un cicle de conferències arreu dels països de parla catalana que es realitzaran durant el mesos de desembre i gener

L?objectiu és apropar l?experiència viscuda pels escriptors catalans a la Fira del Llibre de Frankfurt arreu del territori dels Països Catalans.

En acabar la conferència s?oferirà un refrigeri als assistents.

Biografia dels autors participants (Font: Institut Ramon Llull)

Maite Carranza (Barcelona, 1958)

Escriptora i guionista. Llicenciada en Antropologia, escriu narrativa infantil i juvenil, guions de televisió i imparteix cursos de guió a la universitat. La seva primera novel·la, Ostres tu, quin cacau! (La Magrana, 1986), va ser tot un èxit i va merèixer el Premi Crítica Serra d?Or. Des de llavors ha publicat una quarantena de llibres com Frena, Càndida, Frena! (Cruïlla, 1993), Maurici Serrellsuat (Edebé, 1992) o Vols ser el nòvio de la meva germana? (Edebé, 2002). Treballa des dels anys 90 per a diverses televisions i els seus guions han rebut el Premi Ondes, Premi TP, el Premi ILC, el Premi Festival de Biarritz o el Premi GAC. Recentment ha acabat la trilogia fantàstica de La guerra de les bruixes: El clan de la lloba, El desert de gel i La maledicció d?Odi (Edebé 2005-2007) que ha obtingut un gran èxit i que s?està traduint a una desena de llengües.

Narcís Comadira (Girona, 1942)

Escriptor i pintor. Gairebé els quaranta anys de trajectòria pública com a poeta amb títols com Enigma (Edicions 62, 1985), En quarantena (Empúries, 1990) - que li va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona, Lletra d?Or i el premi de la Crítica -, o L?art de la fuga (Empúries, 2002), han estat aplegats a Formes de l?ombra. Poesia 1966-2002 (Empúries, 2002). La seva lírica tendeix, a través d?un progressiu rigor mètric i lingüístic, cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia; i reconeix el mestratge de poetes com J. V. Foix i G. Ferrater. Als escenaris catalans han arribat obres seves com La vida perdurable (1991) o El dia dels morts. Un oratori per a Josep Pla (Festival Grec, 1997). Si a Sense escut (Empúries, 1998) recollia els seus escrits sobre política, llengua o art, publicats a ?El Quadern? del diari El País, a L?ànima dels poetes (Ara Llibres, 2002) recollia els textos sobre poesia. Destacat traductor, és autor, entre d?altres, de Poesia italiana. De Francesco d?Assisi a Giacomo Leopardi (1985), de traduccions d?obres de G. Bassani, E. de Filippo, L. Pirandello o W. H. Auden o de la versió completa dels Canti de Leopardi (Empúries, 2004), Premi Crítica Serra d?Or. Llast (Empúries, 2007) és el seu darrer llibre de poemes.

Jordi Puntí (Manlleu, 1967)

Escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Romànica, ha treballat en diverses editorials, ha estat director del ?Quadern? d?El País i actualment col·labora al Periódico de Cataluña. Fins ara ha publicat dos llibres de relats Pell d?Armadillo (Quaderns Crema, 1998), Premi Crítica Serra d?Or i Animals tristos (Quaderns Crema, 2002) que han estat molt ben rebuts per públic i crítica. Escriptor de la quotidianitat, Puntí es proposa donar testimoni de la complexitat de les relacions interpersonals, protagonitzades per uns personatges anodins: parelles en crisi, solitaris que miren la televisió i mengen pizza o compradors de l?Ikea que es mouen en llocs impersonals. Territoris desangelats i personatges gregaris, sense memòria ni singularitat que s?erigeixen com a metàfora de la impossibilitat de construir una personalitat distinta i allunyada de tots els altres. Com a traductor ha traslladat a Paul Auster, Daniel Pennac o Amélie Nothomb, entre altres. Forma part del col·lectiu Germans Miranda. El director de cinema Ventura Pons ha dirigit la pel·lícula Animals ferits (2006) a partir de tres narracions del llibre Animals tristos. El 2004 va rebre el Premi Octavi Pellissa per a projectes literaris i està enllestint la seva primera novel·la.
Vilaweb

Origen

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idc...

Més sobre Fira de Frankfurt (399)

• La fira del llibre de Frankfurt compta de nou amb títols valencians (notícia, 14/10/2011)
• Es publica el segon volum de 'Carrers de frontera' (notícia, 26/11/2008)
• Pamuk i Frankfurt (Llorenç Capellà) (testimoni, 23/10/2008)