Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Pamuk i Frankfurt

23-Oct-2008

Opinió | Llorenç Capellà
Pamuk i Frankfurt
Llorenç Capellà | 23/10/2008 | Vistes: 27
ValoracióCurrently rated 5 star(s) on 5 Rate it 1 starsRate it 2 starsRate it 3 starsRate it 4 starsRate it 5 stars
La Fira del llibre de Frankfurt 2008 ja és història. A diferència de la de l’any anterior, ha passat gairebé inadvertida entre els catalans. Tanmateix ens ha deixat un mirall en el qual podem contemplar els errors de l’expedició de Bargalló. El discurs inaugural d’enguany el va pronunciar el Nobel Orham Pamuk i no va decebre. La Buchmesse és una finestra oberta al món i l’escriptor que té el privilegi de guaitar-hi contreu la responsabilitat de representar els anhels políticament incorrectes.

La gran majoria de les tribunes internacionals són de tipus polític. I un polític, quan hi parla, planteja el discurs en funció dels interessos del país que representa que no són sempre els del poble que li ha atorgat la confiança. Sembla un contrasentit, però no ho és. La política és l’art del possible. Les aspiracions populars, en canvi, no tenen per què subjectar-se a limitacions. Turquia és un estat democràtic gairebé des de fa un segle. Tanmateix els drets humans no es respecten (matances d’armenis i kurds) i les llibertats cíviques són constantment violades.

I això és el que va dir Orham Pamuk amb veu clara, tot i la presència entre els assistents a l’acte del president de la república turca. Desconec si li servirà de res de bo, al poble turc, la denúncia de Pamuk, però, en qualsevol cas, ningú no li prendrà la satisfacció d’haver-se expressat a través de la seva paraula. Aquesta satisfacció, precisament, no poden compartir-la els catalans. Monzó va afirmar –amb dol folrat d’ironia, suposo– que la proclama de país i llibertat de Pau Casals, a la seu de les Nacions Unides, va servir únicament per a alimentar el cofoisme catalanista. I va ésser força aplaudit, senyal inequívoc que va transmetre un sentiment compartit per la gent de casa nostra desplaçada a Frankfurt: polítics (un cabàs!), llibreters, escriptors i agents culturals.

L’expedició de Bargalló va decidir que la cultura catalana fos l’expressió d’un poble (o d’una part d’Espanya?) ric, confiat i moderadament feliç. De manera que els assistents a la Fira degueren arribar a la conclusió que Europa acabava de descobrir una nova Suïssa a la Mediterrània.

Han de quedar d’allò més desconcertats si ara se n’assabenten que en realitat som un país esquarterat a mercè dels taxistes de Madrid, del filòsof Savater i del torero Cayetano; amb una llengua pròpia que oscil·la entre la cooficialitat i la marginació; amb uns polítics que pidolen inútilment al ministre de Justícia un gest de solidaritat envers Companys; i amb un Pau Gasol que, des de la tribuna dels Lakers, qüestiona Almirall i el mestre Fabra. Però en el seu desconcert, que no s’imaginin que tots som iguals. No és cert. Jo envejo els turcs: tenen Pamuk.
Llorenç Capellà

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/Opinió/pamuk-i-frankfurt.html

Més sobre Fira de Frankfurt (399)