Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Hem perdut el nord

Diari Avui - Eva Piquer 20-Gen-2008

Crònica desacomplexada
Hem perdut el nord
"El nord enllà també grinyola", diu Quim Monzó tot fent balanç de la seva experiència a Frankfurt
Eva Piquer
Quim Monzó, Narcís Comadira, Maria Barbal, Joan Margarit i Josep Maria Fonalleras al Palau Marc de Barcelona

Quim Monzó, Narcís Comadira, Maria Barbal, Joan Margarit i Josep Maria Fonalleras al Palau Marc de Barcelona
MARTA PÉREZ

No diríeu mai amb quina imatge s'ha il·lustrat, a aquestes alçades, un cicle de conferències d'escriptors sobre Frankfurt: amb un panet, una salsitxa i les quatre barres fetes amb mostassa i quetxup. El súmmum de l'originalitat, vaja. No se li havia acudit abans a ningú.

Salsitxes mastegades a banda, la idea és bona: la Institució de les Lletres Catalanes ha demanat a una vintena llarga dels escriptors que van anar a la Fira de Frankfurt que comentin en públic aquella experiència. Les xerrades s'han fet a Lleida, Vic, Figueres, Cambrils, València, Tortosa, Palma de Mallorca, Andorra, Perpinyà i, l'última, a Barcelona.

La llei del mínim esforç, i el nom dels autors que hi participen, em condueixen a la sessió que té lloc al Palau Marc, seu central del departament de Cultura. Hi intervenen Narcís Comadira, Josep Maria Fonalleras, Maria Barbal, Joan Margarit i Quim Monzó.

L'acte comença amb impuntualitat catalana, però a l'estil alemany: cada escriptor fa una lectura d'un text seu. Als del públic (cap multitud: em temo que l'efecte Monzó ja s'ha esvanit) ens toca callar i escoltar, un repte gens fàcil quan no se'n té el costum. Tot i que han triat textos curtets, el pensament m'amenaça d'anar-se'n a fer una volta mentre els escriptors llegeixen.

Arriba l'hora de les batalletes. En Comadira diu que la millor experiència de Frankfurt la va viure en un seminari de traducció poètica... a Berlín. "De la fira no en sé gaire res: jo ja m'atabalo a El Corte Inglés, i allà m'agafava agorafòbia".

Així que es va plantar a terres germàniques, en Fonalleras s'hi va trobar uns impressors de Girona, un institut de Palamós i una parella de Salt. "Vaig tenir la mateixa sensació que un diumenge al matí a la rambla de Girona". Era una percepció falsa, aclareix en Fono. Ho deu dir perquè a Frankfurt també podies sentir català xava.

La Maria Barbal va fer lectures de Pedra de tartera a les Literaturhaus de diverses ciutats i fins i tot al vestíbul d'una clínica. "Els alemanys em feien poques preguntes sobre literatura. Volien saber què són la llengua i la cultura catalanes, com és que dins d'Espanya hi ha qui escriu en una altra llengua. I, sobretot, volien saber què havia passat amb els escriptors catalans que escriuen en castellà".

En Margarit passejava per la fira quan, en una parada de samarretes i souvenirs, hi va veure una tassa amb la inscripció: "La llibertat és una llibreria. Joan Margarit". Diu que va exclamar: "Cony, aquest sóc jo!". Li van vendre tres tasses al preu d'una, i en va firmar unes quantes. "No perdo l'esperança d'acabar firmant roba interior femenina", confessa el poeta.

Els periodistes alemanys, Monzó dixit, "són molt barroers i una mica extraterrestres, viuen comandats pels corresponsals a Madrid i tenen una visió d'Espanya molt sectària". Conclusió monzoniana: "El nord enllà també grinyola". Tot un consol.

epiquer@avui.cat

* Imprimir
* Enviar
* Agregar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 50. Diumenge, 20 de gener del 2008

Paraules clau: Maria, Monzó, Frankfurt, Barbal, Margarit, Quim, Nord, Comadira, Joan, Fonalleras

Diari Avui - Eva Piquer

Origen

http://paper.avui.cat/article/cultura/11...

Més sobre Fira de Frankfurt (399)

• La fira del llibre de Frankfurt compta de nou amb títols valencians (notícia, 14/10/2011)
• Es publica el segon volum de 'Carrers de frontera' (notícia, 26/11/2008)
• Pamuk i Frankfurt (Llorenç Capellà) (testimoni, 23/10/2008)