Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

NORMALITZACIÓ, FANATISME, FRANKFURT, MADRID

20-Oct-2007

NORMALITZACIÓ, FANATISME, FRANKFURT, MADRID
L'entusiasme del combat
Joan F. Mira / Escriptor

LLUÏSA JOVER

Per començar, haurem d'entendre algunes coses bàsiques. Sobretot una: "Que Catalunya és espanyola fins al clixé. Que una de les més notables cantants de flamenc de l'actualitat és catalana. Que la plaça de toros Monumental de Barcelona es va reobrir fa poc temps, i el matador José Tomás hi va celebrar la reaparició amb totes les entrades més que venudes. Que a Catalunya hi ha el costum, ben espanyol, de dinar a les dues i sopar com a mínim a les nou, i que la marcha de la vida nocturna de Barcelona a penes si va darrere de la de Madrid o Sevilla. I per parlar també de literatura, són catalans alguns dels escriptors de més èxit en llengua espanyola, per exemple Eduardo Mendoza, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé, i els autors de best sellers Carlos Ruiz Zafón i Ildefonso Falcones. La cultura catalana, doncs, no es pot distingir de l'espanyola". I ara no s'espanten, que aquestes ratlles no són originals, sinó el principi de la pàgina que un diari alemany dedica a la cosa catalana de Frankfurt: la traducció aproximativa és responsabilitat meua.

"SI NO FÓRA PER LA LLENGUA", continua el Berliner Zeitung del 12 d'octubre, que jo llegia durant el desdejuni a la capital federal. Si no fóra per la llengua. Segueixen uns paràgrafs d'informació elemental, històrica i filològica, que sempre són d'agrair: que és una llengua romànica, que Ramon Llull va ser un dels primers autors en català, que Jaume I la portà a les Balears i a València, i poques ratlles més sobre la matèria. Per passar, immediatament, a explicar que: "Els catalans (com els valencians o els mallorquins) són bilingües, pertanyen igualment al món espanyol i al català (sic), i poden decidir en quina llengua caminen pel món de la literatura". Exemples: Pere Gimferrer, Eduardo Mendoza i Carme Riera. De moment, no hi hauria res a dir, quant a informació. Però, ai dolor, la cosa es complica.

ES COMPLICA MOLT: "Els nacionalistes dominants (sic) a Catalunya consideren Espanya, en el pitjor dels casos, una potència d'ocupació, en el millor un veí desagradable...". I ara ve la substància. "L'espanyol és una llengua universal, i per tant útil, però el català, des del punt de vista dels nacionalistes, és la verdadera llengua dels catalans". Estranyíssima cosa, valga'm Déu, aquesta perspectiva dels nacionalistes. "Per tant -continua el diari-, a l'escola i a la universitat l'ensenyament és en català, les relacions oficials escrites es desenvolupen en català, i les botigues que no presenten els seus articles en català són amenaçades amb una multa". Quina cultura tan singular, i tan poc universal, deu pensar el redactor. Que, per cert, escriu des de Barcelona: en altres diaris alemanys he llegit cròniques escrites o inspirades des de Madrid, i són infinitament més bèsties. L'article continua: "El terme oficial per a aquesta política és Normalització lingüística. George Orwell, que va participar a Catalunya en la Guerra Civil Espanyola al costat dels anarquistes, n'hauria estat molt content". El lector pot interpretar al seu gust la referència a Orwell.

EN UNA COSA TÉ RAÓ EL DIARI DE BERLÍN: que a pesar de tanta política opressiva i orwelliana, a pesar de tant nacionalisme dominant i de tanta "normalització", la major part dels catalans llegeixen llibres i diaris sobretot en espanyol, i que "una gran part dels escriptors, precisament els de més èxit, continuen escrivint en espanyol". A continuació, l'autor explica que els "no nacionalistes de Catalunya", estan molt enrabiats amb la política de "normalització lingüística" (per què, diria jo, si té un efecte tan pobre?), i per la cosa de Frankfurt. En qualsevol cas, tal com afirma el seu representant, "el sociòleg Félix Ovejero", al segle XV (sic) s'imprimien a Catalunya tants llibres en castellà com en català, o més: "I per tant a Frankfurt hauria d'estar present tota la cultura catalana, tan variada i mestissa com la societat catalana". Raonament impecable.

"CERTAMENT -CONCLOU L'ARTICLE-, la visita catalana a Frankfurt era una bona oportunitat per presentar davant d'un públic internacional el debat sobre la catalanització de Catalunya (sic!). Però el tema no figura en el programa dels organitzadors de la presència dels convidats. L'Institut Ramon Llull vol vendre una normalitat que no existeix". No saben quanta raó tenen. Però no la raó que ells imaginen. Perquè de normalitat n'hi ha ben poca, a casa nostra i en el tema que ha ocupat pàgines als diaris alemanys. I als espanyols, no cal dir-ho. I si amb això he aigualit una mica l'alegria de la festa, ho lamente moltíssim. Ah, el títol de l'article era alguna cosa com L'entusiasme del combat català, o El zel de l'enfrontament català, o alguna cosa així, que el meu coneixement de l'alemany no arriba a copsar què vol dir. Perquè la paraula clau del títol, Eifer, també vol dir fanatisme. I mentrestant, segons que acabe de llegir, un informe assegura que la gran majoria, immensa majoria, dels nostres adolescents, consumeixen premsa, ràdio, televisió, Internet, cinema i jocs diversos massivament en castellà. Normalització, Orwell, fanatisme, Frankfurt, Madrid, pobres de nosaltres.

* Imprimir
* Enviar
* Agregar

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dissabte, 20 d'octubre del 2007

Paraules clau: Catalunya, Frankfurt, Català, Raó, Llengua, Normalització, Madrid, Catalana, Espanyol, Diaris

Joan F. Mira / Escriptor

Origen


http://paper.avui.cat/article/dialeg/102993/lentusiasme/combat.html

Més sobre Fira de Frankfurt (399)